BarcelonaEl manuscrit de més de mil pàgines de la novel·la Rumbo al Mar Blanco en què Malcolm Lowry encara treballava a la cabana on vivia acompanyat de la seva segona dona, Margerie Bonner, va tenir un final trist: el 7 de juny del 1944 es va cremar en un incendi devastador que va deixar la parella sense lloc on dormir. Conscient del valor del llibre, Lowry va entrar a la cabana en flames i va intentar salvar-lo, però l’únic que va aconseguir va ser una cremada severa a l’esquena a conseqüència de la caiguda d’una de les bigues enceses de la precària construcció. Tres anys després, l’escriptor britànic va publicar Sota el volcà -obra de culte que s’ha convertit en un dels clàssics del segle XX de la literatura en llengua anglesa-, i ja no va ser capaç de completar cap altre llibre abans de la seva mort prematura, que va tenir lloc l’any 1957, quan tenia 47 anys. Durant dècades, el manuscrit de Rumbo al Mar Blanco es va considerar perdut, però l’any 2000, la primera dona de l’autor, Jan Gabrial, va explicar a les memòries que tenia una versió primerenca del text, datada del 1936. El llibre va sortir finalment en anglès el 2014 a University of Ottawa Press, i dilluns arriba la traducció castellana d’Ignacio Villaro, publicada per Malpaso.

Fa anys que Malcolm Lowry no és únicament aquell autor maleït que només va ser capaç de posar punt final a una obra mestra, Sota el volcà, de la qual es pot llegir, des de fa uns mesos, l’excel·lent nova versió catalana de Xavier Pàmies a El Cercle de Viena. Des de la seva desaparició prematura el 1957, han anat apareixent llibres que han engrandit sensiblement el llegat de l’escriptor britànic al mateix temps que han confós els seus lectors. Entre els volums hi ha la seva poesia escollida ( Selected poems of Malcolm Lowry, 1962), les novel·les Ferry de octubre a Gabriola (Tusquets, 2007), La Mordida (University of Georgia Press, 1996) i el recull de narracions Escúchanos, señor, desde el cielo, tu morada (Tusquets, 2009). També hi ha hagut la reedició d’una novel·la de joventut, Ultramarina (1933), centrada en les peripècies d’un jove aprenent de mariner noruec que s’enrola en un vaixell per anar cap a Bombai i Singapur.

Una trilogia impossible

Aquest cúmul de material no ha pogut satisfer el neguit dels lectors més avesats en l’univers torturat, excessiu i a estones líric de l’autor: Sota el volcà és un dels tres vèrtexs de la trilogia de novel·les que Lowry va escriure entre el 1936 i el 1944 i que eren una reinterpretació moderna de la Divina Comèdia de Dante Alighieri. Sota el volcà, la “història de la degeneració d’un excònsol durant dotze hores al Mèxic del 1938” -segons recorda Xavier Pàmies-, és l’únic dels llibres que l’escriptor va aconseguir acabar, tot i que més endavant es va editar Piedra infernal (Tusquets, 2009) i ara Rumbo al Mar Blanco : Sota el volcà era l’infern i les altres dues corresponien al purgatori i al cel.

Piedra infernal detallava la reclusió en un hospital psiquiàtric d’un pianista de jazz britànic, seguidor de la literatura de Herman Melville i alcoholitzat. Rumbo al Mar Blanco s’endinsa en la vessant marinera de Lowry a partir de la història de dos germans, Sigbjorn i Tor. El segon s’acaba suïcidant mentre una sèrie d’accidents a la companyia de vaixells on treballa el pare ho desgavellen tot. Poc abans d’enrolar-se com a mariner, el jove Sigbjorn descobreix que la novel·la que acaba d’escriure ha sigut escrita amb anterioritat per un autor noruec amb qui acabarà coincidint -i fent-se amic- al final del periple. Un dels encerts de l’edició de Malpaso és haver conservat l’extens apartat de notes de l’edició anglesa. Gràcies a això, les abundants referències literàries i al context històric hi són explicades. També els aforismes amb què, de tant en tant, parlen els personatges i que provenen de lectures que l’autor no citava. Així, “l’aflicció és una espècie de deliri (...) però els que deliren viuen molts anys” no és una ocurrència de Lowry, sinó del naturalista i escriptor W.D. Hudson.