L’ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

Zamiatin contra el llop

La publicació de Nosaltres (1921) de Ievgueni Zamiatin (1884-1937) a l’editorial Males Herbes, traduït per Miquel Cabal, farà molt feliços, sens dubte, no sols els amants de les distopies en general, sinó els fans del món d’Orwell en particular. Quan una novel·la t’enganxa, t’impressiona, t’agrada, el subconscient et fa desitjar que l’autor, en un raptus de sentimentalisme, decideixi fer-ne una segona part. En aquest cas, òbviament, no és així, però el fan de 1984 almenys pot endinsar-se en un món semblant, previ i, sens dubte, clarament precursor. No sé si Orwell va escriure la seva novel·la tenint davant Nosaltres però tot fa semblar que sí. I que consti que són dues novel·les diferents tant pel que fa a la intenció com a la forma. Zamiatin era un revolucionari convençut, encara no havia viscut l’ensulsiada estalinista tot i que la intuïa. Per tant, la seva novel·la és precursora per intuïtiva. La novel·la d’Orwell és negra com la nit, descriptiva. En les dues novel·les, però, hi ha el mateix catalitzador, allò que trenca la rutina del món únic: l’amor, com a motor imprevisible.

La formiga i l’elefant

L’edició de Males Herbes conté una carta de Zamiatin al mateix Stalin. Amb la franquesa revolucionària, de camarada a camarada, Zamiatin escriu una carta al capitost soviètic en què es queixa de la seva impossibilitat de treballar amb llibertat i li demana que el deixi marxar del país. Fa impressió. És com veure l’ovella demanant al llop que no se la mengi. És aquí on veiem ben bé que Zamiatin encara es veia amb cor de parlar francament amb qui encara no feia ni set anys que havia substituït Lenin al capdavant de l’estat soviètic. A Stalin devia fer-li gràcia aquell home i va pensar que li sortia més a compte deixar-lo anar que no pas aixafar-lo amb el seu dit, com qui aixafa una formiga. Stalin, com tots els dictadors, gaudia del seu dret de vida i de mort. Recorda molt el cas de Bulgàkov, que també va escriure una carta a Stalin per demanar-li permís per exiliar-se. Diuen que el mateix Stalin li va trucar per telèfon per demanar-li explicacions. L’impacte va ser tan gran que Bulgàkov va retirar la demanda i ja no se’n va voler anar més. Un país ben curiós, l’URSS, on els escriptors creien en el poder de la paraula… per correu postal. Gran aportació la de l’editorial Males Herbes, amb Nosaltres.