L’ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

Zadie Smith i el Londres de color xocolata

‘GOD SAVES THE QUEEN’

Hi ha escriptors o escriptores com Zadie Smith (Londres, 1975) que si no existissin caldria inventar-los. Perquè es carreguen a l’esquena per raons d’origen -ella és filla de jamaicana i d’anglès- la responsabilitat de descriure casa seva des d’un punt de vista diferent (un punt de vista que cap dels nacionals faria). A la primera novel·la, Dents blanques (RBA-La Magrana, 2001), s’hi abordava la convivència racial i religiosa d’un parell de famílies londinenques, cristiana i musulmana, en què els protagonistes indirectes eren dos amics que havien fet la guerra junts.

Generació dels pares, doncs, que pressiona i condiciona la dels fills, sense entendre que les coses han canviat. En la següent obra, L’home dels autògrafs (2003), el protagonista és un representant de la nova societat mestissa que s’aprofita d’una de les dèries fetitxistes que destil·la aquesta mateixa societat. En aquest cas, el xoc es dóna amb la religió jueva i els seus valors. També passa bàsicament a Londres i continua sent una lliçó viva de la realitat de la capital de la Gran Bretanya. I a Sobre la bellesa (2006), amb molt d’humor i murrieria, Zadie Smith es col·loca a cavall d’Europa i Amèrica i reparteix llenya, ara a una banda, ara a l’altra. Hi compon una comèdia de costums de manual en què als seus temes de sempre hi afegeix la crítica al món acadèmic. També rep la total autocomplaença del Primer Món, incloent-hi la inanitat davant els conflictes contemporanis (com ara el xoc cultural i religiós) i l’aprofitament cínic que en fan institucions, polítics i religions.

‘THE QUEEN SAVES GOD’

I a finals de l’any passat ens va arribar Londres NW -publicada en anglès el 2012-, la seva quarta novel·la, igual que les altres tres: torna a confrontar mons londinencs, fa crítica de costums, hi ha barreja ètnica i religiosa i, estilísticament, dóna una mirada tan tendra com irònica i juganera sobre l’univers dels seus personatges. L’univers de Smith és ple de mestissos, com ella mateixa ho és. I mostra la complicació de viure en una societat com l’actual en què els referents dels pares i els avis ja no són vàlids (tant per als morenos com per als british pèl-rojos).

A Londres NW Zadie Smith fa provatures formals, tot barrejant estils literaris diversos, fins i tot inclou un capítol desconjuntat i dos cal·ligrames. No calia. Zadie Smith és una dona sensible. Encara recordem el rebombori de crítiques molt desfavorables que va tenir per la segona novel·la, fins al punt que, segons les informacions del moment, la seva autora es va plantejar de deixar d’escriure. Manté un difícil equilibri entre la pròpia personalitat, que l’empeny a la literatura, i el que l’ofici d’escriptor demana: resistència a tota ultrança. D’aquí que, escrivint sempre el mateix, intenti oferir solucions noves. D’aquí que, com en el cas de molts escriptors, la seva literatura sigui, per definició, irregular però potent i atractiva. Cal veure fins on podrà aguantar. Però, mentrestant, continuarem esperant les seves històries. Zadie Smith és tan britànica com McEwan o Amis i sembla que visquin en galàxies diferents. Només per això ja val la pena.