ELS CLÀSSICS
JORDI NOPCA

Vuit contes immortals

Les vuit narracions que integren Contes de por i de misteri, d’Edgar Allan Poe (1809-1849), són una lectura imprescindible per a qualsevol paladar literari exigent. El llibre arrenca amb La caiguda de la casa Usher, en què un jove visita un amic d’infantesa, Roderick Usher, que viu tancat en un casalot amb la seva germana. Tal com indica el títol, la història furga en la decadència personal al mateix temps que s’aproxima a un artista malferit per l’excentricitat. A La carta robada, el detectiu Auguste Dupin ha de resoldre el furt “d’un document d’enorme transcendència [...] de les dependències reials”, i a William Wilson -un dels contes més foscos i magnètics del nord-americà- investiga la fatalitat de tenir un doble.

Després d’ El gat negre i El cor delator, el lector arribarà a una altra obra mestra del terror psicològic, La màscara de la Mort Vermella, centrada a explicar com una plaga fulminant acaba endinsant-se al palau del príncep Pròsper. A L’home de la multitud, Poe observa el trajecte inacabable de l’home modern: “Serà inútil seguir-lo, perquè no n’obtindré cap més informació, ni d’ell ni dels seus fets”. Ligeia, finalment, és una història d’amor en què un narrador perd les seves dues esposes en poc temps. La segona torna de la mort convertida en la primera.