Victoria Combalía és una de les grans crítiques i comissàries d'art d'aquest país. Aquest 2013 ha tornat a les llibreries amb una biografia extraordinària de Dora Maar (Circe). Ens presenta Madame Maar -com Combalía s'adreçava a ella en les seves entrevistes a París- més enllà del mite i turment de Picasso, com la gran fotògrafa, pintora i activista que va ser.
Dora Maar és un document inusual perquè l'autora ha estudiat 2.500 documents i perquè va tenir el privilegi d'entrevistar sis vegades Maar. El 1993 Combalía vivia a París i en una trobada amb el marxant d'art surrealista Marcel Fleiss va descobrir que Maar era viva: "Va ser una gran sorpresa, donava per fet que era morta, o que estava reclosa en un sanatori, perquè després de trencar amb Picasso va embogir, fins i tot la van sotmetre a teràpies d'electroxoc". Fleiss li va facilitar el seu número de telèfon i la va advertir que Maar no agafava el telèfon a ningú. Però a Combalía sí. "Va ser un miracle. Els amics em deien heroïna". La va entrevistar en nombroses ocasions, hores de converses telefòniques. "Mai la vaig poder veure en persona, i això que totes dues vivíem al Quartier Latin. Però ella deia que no volia ser vista per ningú, perquè es considerava massa vella. Es lamentava que patia reuma i de tenir els cabells massa blancs".
Va morir el 1997 amb 90 anys. Combalía ja havia fet una retrospectiva d'ella a València i quan va sortir a subhasta el seu patrimoni, el 1998 -hi havia 130 quadres de Picasso a vendre-, Combalía va demanar la intercessió del seu amic Pasqual Maragall perquè l'Ajuntament de Barcelona comprés les fotografies que Maar va fer a Barcelona als anys 30. Eren una quinzena de fotos, per un valor de 600 euros actuals. Tot i això, la resposta va ser que no hi havia diners. Combalía va provar el mateix amb el ministeri de Cultura, que només va accedir a comprar les imatges que Maar havia fet de la creació del Guernica. Combalía va ser testimoni de tres de les set subhastes del llegat de Maar i va adquirir alguna foto. Al març Combalía inaugura una exposició al Palau Fortuny de Venècia amb 80 d'aquelles fotografies que van ser subhastades i que ha demanat cedides arreu del món.
