ELS LLIBRES I LES COSES

Viatge llampec a la Grècia clàssica

Les sintètiques lliçons sobre literatura grega que Carles Riba va donar, entre el 1916 i el 1924, a les futures bibliotecàries de la Mancomunitat conformen una petita joia introductòria a un llegat clàssic que ha marcat la històrica cultural d’Occident. Els textos ribians, publicats inicialment el 1927, són ara recuperats de la mà de l’hel·lenista Eusebi Ayensa, que els ha complementat amb una antologia de textos traduïts al català dels autors grecs dels quals parla Riba, d’Homer fins a Museu. Resum de literatura grega (Ed. Cal·lígraf) és un viatge llampec sota el guiatge d’un mestre de luxe.

Ayensa encapçala la seva introducció amb una bella i reveladora cita de Joan Margarit: “M’he cregut Grècia: m’atrau el símbol / talment la lluïssor de l’aigua als corbs. / Amb fragments de poemes i d’estàtues, / com hem pogut compondre tanta glòria?” En trobem respostes en el recorregut de Riba pels retalls literaris que encara admirem avui. Ja d’entrada, ens conta que els herois i déus de la Ilíada comparteixen passions, amb l’única diferència que els déus no poden morir: “No cal cercar en els poemes homèrics, a diferència de totes les altres epopeies, cap motivació religiosa, patriòtica o personal. Tot l’interès està en l’acció i en el sentiment humà en si; els poemes homèrics són plens d’eterna veritat humana, dins d’una atmosfera de poderosa fantasia...”

Riba també ens explica que és en l’era de les Olimpíades, a inicis del segle VIII aC, quan “l’individu pren consciència d’ell mateix”. En el terreny públic, això porta la caiguda de les monarquies aristocràtiques, i de la poesia èpica es passa a la lírica, amb Píndar com a cim: “Competir amb ell, diu Horaci, seria com aixecar-se cap al sol amb unes ales de cera”.

Èsquil, amb personatges “d’una grandària i una simplicitat èpiques”. Sòfocles, “mesurat i serè”. I Eurípides, “impressionable i contradictori”. Així presenta els tres grans autors de tragèdies. Passa ràpid per la comèdia. En la prosa, s’atura en la història de Tucídides -“no un simple narrador, sinó un pensador polític”- abans d’anar a parar a Sòcrates, “que transportà la filosofia del pla científic [...] a un pla moral”. I després, esclar, el seu deixeble Plató i l’enciclopèdic Aristòtil. Acaba a l’Alexandria erudita i científica, i amb poesies que “són meravelles del cisell, però curtes d’alè, convencionals d’interès, i massa sovint glacials d’emoció”. Ja en el període romà, posa el punt final en l’edicte de Justinià que l’any 529 dC va tancar l’Acadèmia platònica d’Atenes.