Hi ha escriptors que deixen empremta en la vida de les persones, alguns per la potència estètica i formal, d'altres per les idees profundes que despleguen i un cert nombre, pocs, per la humanitat inherent que desprèn la seva escriptura. Nadine Gordimer, un dels premis Nobel comprensibles, vincula magníficament l'habilitat literària a un sentit moral cap a l'època viscuda. En els seus llibres, i especialment en aquest darrer, hi batega la complexitat i les contradiccions de la vida social contemporània a Sud-àfrica.

Mejor hoy que mañana radiografia una Sud-àfrica que es desperta d'un somni meravellós i esperançador -20 anys després de la lluita i d'haver eliminat les lleis racials de l'apartheid- i topa amb la crua realitat. Gordimer presenta un país que va a la deriva a la recerca d'una identitat que sigui reconeguda al món. Una identitat que comença a assemblar-se massa a les dissenyades pel brutal neoliberalisme. És una Sud-àfrica alliberada i democràtica, però on els líders polítics traeixen fàcilment les pròpies idees, lliurant-se a la més vil podridura. Tots hi podem reconèixer qualsevol país nostre, res de nou a l'horitzó. També, però, és la història d'un matrimoni jove i exemplar format per Jabu, una advocada negra, i Steve, un químic industrial blanc. Una parella que representen l'emblema de la reconciliació racial, però que, malgrat la integritat moral, són arrossegats per la caiguda d'aquesta idea feliç que és la democràcia. La creixent desafecció matrimonial va en paral·lel a la del país. Sida, violacions, impunitat davant els crims, inseguretat, corrupció, una immensa escletxa social entre rics i pobres... Marxar? Quedar-se?

La mirada de Gordimer aboca el desencant per aquesta realitat corrompuda. Què se n'ha fet del batec de Nelson Mandela, símbol de la resistència i de la lluita per retornar la dignitat i els drets humans als negres? Sembla un ideal oblidat constitutiu de la jove democràcia. ¿Es tracta d'ingenuïtat o incompetència dels sud-africans, o de manca d'ètica, pèrdua de valors i de responsabilitat moral? Una novel·la cívica exemplar, alliçonadora per la seva visió sincera i crítica. Pura escriptura i humanitat.