PARÍSLa rentrée és un dels moments àlgids del panorama literari francès. Aquest any, 607 nous títols arriben a les llibreries després de la pausa estival, somiant acabar la tardor entre els més venuts. Els gustos dels lectors sempre prometen alguna sorpresa, com ho ha sigut l’èxit de vendes de Merci pour ce moment (Les Arènes), una venjança disfressada de llibre en què l’ex primera dama Valérie Trierweiler retrata un president François Hollande cínic i cruel. No obstant això, juntament amb el retorn d’Emmanuel Carrère i el seu Le Royaume (P.O.L.), les novetats de tres altres monstres de la literatura francesa són les apostes més clares dels llibreters.
Amélie Nothomb manté el seu ritme: 22 novel·les en 22 anys de carrera. A Pétronille (Albin Michel), l’escriptora belga se situa com a narradora en un dels seus jocs entre realitat i ficció per descriure l’estrambòtica relació d’amistat que acaba tenint amb una admiradora jove i andrògina. La novel·la comença amb una declaració d’intencions: “ L’ivresse ne s’improvise pas ” (l’embriaguesa no s’improvisa). I és així, sense improvisar, que l’autora troba en l’aspirant a novel·lista algú amb qui compartir la seva passió pel xampany i per les seves conseqüències. Després de passar pel Japó amb el seu últim llibre, La nostalgie heureuse (Albin Michel, 2013), Nothomb ens fa una passejada gairebé turística pels carrers de París. Però en aquesta novel·la lleugera l’escriptora també emmarca les seves extravagàncies en un viatge en Eurostar fins a Londres, en un cap de setmana d’esquí etílic o en una reunió amb una família nostàlgica de la Unió Soviètica. Els lectors catalans han pogut llegir recentment la seva penúltima novel·la, Barbablava (Anagrama).
Molt més dens és el nou llibre del prolífic David Foenkinos, que amb Charlotte (Gallimard) sembla que té la intenció de deixar enrere l’etiqueta de bestseller de ploma lleugera. L’autor podria reconciliar-se amb la crítica amb aquesta novel·la basada en una història real que ja s’ha fet un lloc entre els quinze finalistes del premi Goncourt. Foenkinos va descobrir fa temps a Berlín l’artista jueva Charlotte Salomon i saber-ne més va convertir-se en una “obsessió”, en paraules de l’autor. Durant anys ha resseguit els passos per Alemanya i pel sud de França de l’artista plàstica, nascuda en una família jueva a la capital alemanya durant l’ascens del nazisme. Foenkinos ha pogut trobar alguns dels que van conèixer-la durant el seu exili al sud de França, abans que la deportessin a Auschwitz, on moriria amb 26 anys.
La novel·la pren la forma d’un llarg poema, format per versos lliures i curts, de menys d’una línia. L’autor va optar per aquest format després “d’intentar escriure-la moltes vegades”. “M’aturava a cada punt, no podia avançar perquè necessitava anar línia a línia per respirar”, explica. El resultat és una tragèdia que avança a batzegades.
Patrick Modiano és un altre dels esperadíssims d’aquesta tardor. El 2 d’octubre publicarà Pour que tu ne te perdes pas dans le quartier (Gallimard), una novel·la de títol típicament modianesc de la qual encara no es tenen gaires detalls però que serà una intriga ambientada en el París de la França col·laboracionista dels anys cinquanta. Dos anys després de L’herba de les nits -traduïda recentment al català-, l’autor torna amb l’univers que li ha valgut tants incondicionals al seu En el cafè de la joventut perduda (Proa, 2008).
