L’ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

Transformant la metamorfosi

Enguany se celebra el centenari d’una de les obres clau de la literatura europea contemporània, La transformació, de Kafka, una novel·la curta que ha colpejat autors i lectors des de la mateixa data de la seva publicació (tot i que va ser escrita la tardor del 1912). A més, un dels atractius que té analitzar aquesta novel·leta des de tots els punts de vista (el més usual és considerar La transformació, amb El judici, l’escomesa més dura contra la figura paterna i per extensió contra la família), una de les discussions que suscita, gairebé tan divertida com kafkiana, és la de la traducció del títol. La trobem tan aviat titulada La transformació com La metamorfosi. Com que gairebé tota l’obra de Kafka és pòstuma, i encara més, la seva mateixa fama, ell no va poder intervenir en vida en aquesta discussió. Què n’hauria dit? No ho sabem.

‘TRADUTTORE, INVENTORE?’

A favor de La metamorfosi, un títol molt més popular, plàstic, evocatiu, hi ha fins i tot la relació amb la metamorfosi dels insectes i dels amfibis (tot i que aquest procés biològic no té res a veure amb la història de Kafka). Per aquesta opció va decidir-se una de les millors traduccions catalanes, reeditada un cop i un altre des de la seva aparició, la de Jordi Llovet (Proa). Per contra, una de les versions castellanes editades recentment amb motiu del centenari d’aquesta novel·la curta, la de Xandru Fernández (Navona, 2015), opta pel més literal La transformación entre d’altres raons perquè, segons diu (d’acord amb Borges, un admirador apassionat de Kafka), si a l’autor li hagués agradat més l’altre mot, hauria triat el corresponent en alemany, que també hi és: Die Metamorphose. D’altra banda, com qualsevol al·lusió literària a metamorfosi no podria evitar tenir un ressò de la Grècia clàssica que, com el mateix Llovet reconeix, seria impropi “en la narrativa de Kafka” ( Notas sobre ‘La transformación’, Random House Mondadori, 2005).

Corrin a rellegir La transformació. Permet llançar-se, en un temps rècord, dins el pou d’una obra d’abast universal. Vet aquí la meravella: la concisió, la profunditat i alhora la simplicitat fetes art.