Llegim 15/10/2016

“Tots volem que ens vegin”

Crítica de la novel·la 'Les noies', d'Emma Cline. Anagrama. Traducció d’Ernest Riera. 312 pàg. / 19,90 €

Marina Porras
3 min
“Tots volem 
 Que ens vegin”

Dubto que hi hagi algú que, havent llegit unes quantes pàgines d’aquesta novel·la, no hagi buscat a Google alguna cosa semblant a “Charles Manson assassinats 1969” i no s’hagi entretingut a mirar les fotos escabroses d’aquesta massacre que va sacsejar els Estats Units. Es tracta dels assassinats comesos per un grup de hippies que vivien en una comuna abduïts per la figura xamànica de Charles Manson, una mena de guru espiritual que s’ha convertit en icona de l’horror. A les imatges es veu la casa desballestada, les pintades vandàliques, la cara de boig que fa Manson arrossegat per la policia, i moltes fotos de les noies que van cometre aquests assassinats, somrient i amb posat angelical mentre desfilen cap al judici. Aquests són els fets (i aquestes són les noies) que han inspirat la primera novel·la d’Emma Cline, una autora de 26 anys que ha rebut un avançament de dos milions de dòlars per aquest llibre. Podem sospitar que sense la morbositat lligada a aquest crim Cline no hauria obtingut aquest ressò. Però ¿és aquesta una simple novel·la comercial amb una aura hipster i prestigiosa del segell Anagrama? De cap manera.

L’Evie és una adolescent de 14 anys que viu en una ciutat del cinturó agrícola de Califòrnia. Ni prou llesta ni prou guapa, desorientada i avorrida, desesperada perquè li facin cas. Per l’estil acurat i brillant i per l’ambient asfixiant que aconsegueix crear, la primera part d’aquesta novel·la ens recorda Frankie Addams, de Carson McCullers -i aquesta no és una referència menor-. Només pel fet d’aconseguir evocar McCullers i el desemparament de l’adolescència, Cline ja mereix el respecte dels lectors. Aquest llibre descriu, amb molta intel·ligència, l’adolescència com a desig de pertànyer (a qualsevol preu). La novel·la s’obre descrivint la fascinació que sent la protagonista quan veu unes noies (les futures assassines) que travessen un parc mentre van a robar menjar. L’actitud d’indiferència i llibertat i el posat seductor i despreocupat de la líder del grup atrau l’Evie fins al punt de deixar la seva vida de nena acomodada per passar a ser una més al ranxo on els seus nous amics viuen en comunitat. A partir d’aquí, ens ho podem imaginar: la vida pseudoespiritual a la comuna, el descobriment del sexe (i la seva violència), drogues i delinqüència. El relat l’explica la mateixa Evie quan ja és una dona adulta i, per tant, la veu de la narradora recorda però alhora valora des de la maduresa la fragilitat i l’estupidesa de la vida adolescent.

Ben pensada i ben escrita

Les noies funciona molt bé perquè anem descobrint l’enorme (i sorprenent) ventall de recursos de Cline. És un desplegament estilístic tan gran que sembla que la novel·la ens faci ullets. Però potser vol agradar massa, fins al punt que alguns d’aquests virtuosismes van en detriment del contingut de la novel·la. Sembla com si els focs d’artifici formals deixessin en segon lloc la trama, les reflexions i la profunditat que podria arribar a tenir aquest text, que de vegades sembla massa encotillat en una estructura funcional d’escola d’escriptura, que queda petit davant la potència de l’escriptura de Cline. Malgrat aquests inconvenients, la novel·la no decau perquè està molt ben pensada i escrita, amb una veu que no pretén judicis que sonarien ridículs. “Al meu llibre ningú no aprèn res ni va a millor”, deia Cline en una entrevista. Això és així fins al punt que, passats els fets criminals (en què ella no va participar), l’Evie diu: “Almenys la Suzanne (la líder de la secta) ha rebut la redempció que segueix la condemna, mentre que jo tan sols vaig obtenir la flama apagada de qui passava per allà [...] mig esperant i mig aterrida que mai ningú no em vingués a buscar”. Aquesta capacitat per veure tan clara la brutalitat en les coses mostra que Cline no és només una autora comercial que ha triat un tema atractiu. ¿És, però, una escriptora brillant? L’autora ha dit que està preparant una segona novel·la, i em temo que serà allà on respongui aquesta pregunta.

stats