PERE ANTONI PONS

Tots aquells bisons: Williams i el salvatge Oest

Mescla d'història iniciàtica i de western crepuscular, Butcher's Crossing és la segona novel·la de John Williams, l'autor de Stoner i August . Publicada originàriament el 1960, participa dels codis revisionistes del gènere que es poden trobar en el cinema de l'Oest d'aquella dècada: des del Liberty Valance de Ford fins al Grup salvatge de Peckinpah i el Petit gran home de Penn. Això vol dir que l'èpica, si bé no ha desaparegut, està tenyida de desesperança i d'agonia.

La novel·la, sòbria però vibrant, d'un ofici narratiu i una saviesa existencial que admiren i esgarrifen, conta la història de William Andrews, un estudiant de Harvard que el 1873 abandona Boston per llançar-se a l'aventura del salvatge Oest i, romànticament, fer-se un home. Per tal d'aconseguir-ho, s'alia amb el Miller, un experimentat caçador, i s'embarca en una expedició cap a una vall de Colorado on, diuen, pasturen milers de bisons. En aquest sentit, el periple del jove Will, que fuig de la civilitzada i encara molt europea Costa Est per "veure tanta natura com pugui" -ressons de Thoreau i Emerson-, tastar la llibertat de l'individu sense compromisos i trobar "la forma d'una essència més genuïna", no podria ser més arquetípicament nord-americà.

És més: l'autor juga a fons la carta de l'americanitat. Això queda clar, sobretot, en el tractament que fa del paisatge. Recordem que, a ulls dels nord-americans del XIX, la immensitat majestuosa del paisatge del Nou Món era un indici de la predilecció que sentia Déu per aquell continent. Per això Williams dóna tant de protagonisme -la seva prosa és poderosament física- al desert, les muntanyes, els rius, les planúries i les valls. I també als bisons, esclar, bèsties formidables que la cobdícia humana i els avenços del progrés -el ferrocarril, el mercat capitalista- han condemnat a l'extinció. Desenganyada, lacònica i coratjosa, Butcher's Crossing és el retrat morós però vívid d'un món que s'acaba. També és una novel·la molt emocionant: és l'emoció que suscita la fatalitat quan és assumida amb ràbia i horror, sí, però també amb conformitat i noblesa.

Més continguts de llegim