L’ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

‘Tierra negra’ i Amis

L’horror de l’Holocaust i la Segona Guerra Mundial fascinen i exciten els creadors a investigar-lo, a anar més enllà per intentar comprendre l’incomprensible. Dues novetats d’aquesta tardor hi entren, de manera molt diferent. La primera, Tierra negra, de l’historiador Timothy Snyder (Galaxia Gutenberg, 2015) intenta explorar des d’un altre punt de vista una de les qüestions més controvertides de les conclusions de la Segona Guerra Mundial: la història explicada pels guanyadors (que limita als nazis i, per extensió als alemanys, l’exclusivitat de la repressió) i la realitat. El llibre de Snyder incideix en la importància de la pèrdua de l’estatus de ciutadà a l’hora de ser deportat o simplement executat i, sobretot, reprèn la investigació de la veritat sobre l’acció nazi de repressió i eliminació de la població jueva de l’Europa Oriental. En aquest sentit, remarca que sense la col·laboració activa de les poblacions dominades no s’hauria arribat mai a la perfecció de la maquinària destructiva dels nazis. Austríacs, polonesos, bielorussos, ucraïnesos, letons, lituans, estonians, russos… Els nazis van aprofitar l’antisemitisme històric existent en aquestes zones i van multiplicar la seva eficàcia. Tierra negra és un altre maó, i important, de l’edifici, tan divers i complex, que es va construint, a poc a poc, sobre la Segona Guerra Mundial.

AMIS I LA SEVA ZONA

El llibre de Martin Amis La Zona d’Interès (Anagrama, 2015) ens ficciona la vida quotidiana de l’horror des del punt de vista dels protagonistes (sobretot els botxins). Aconsegueix comunicar al lector l’embogiment col·lectiu a partir de les vicissituds del dia a dia de l’administració d’un camp de concentració en territori polonès ocupat. Sense entrar en el valor literari, és de les vegades que Amis ens interessa més pel que diu que no pas per com ho diu. Mostra cruament l’horror des de la banalitat. Les benignes, de Jonathan Littell, ja havia marcat el camí en aquest sentit: l’intent d’humanitzar el monstre i l’engranatge que el sosté. Littell va fer una mena d’epopeia on dominen les vastes extensions ucraïneses i russes. Amis retalla el terreny de joc, enfoca curt i pràcticament no eixampla el punt de mira. I el que en surt és una mena de comèdia grotesca dels horrors plena de criatures distorsionades i esquitxades de sang.