MINÚCIES
Llegim 17/01/2015

Tales de Milet

Jordi Llovet
2 min
Tales de Milet

Tales, que podria haver nascut a Milet però també podria haver estat fenici, va ser un dels anomenats “set savis” de Grècia i és, en qualsevol cas, un dels fundadors de la filosofia grega en el seu conjunt, com Aristòtil va afirmar, amb admiració.

L’única data segura que tenim de la seva vida és l’any 585 aC, quan va predir un eclipsi solar, de predicció més atzarosa que els de lluna, segurament perquè havia après astronomia entre els lletrats de Lídia, aliada de Milet, essent aquella ciutat amiga de Babilònia i, doncs, dels seus astrònoms: també de Babilònia, si no d’Aràbia, degueren passar a Betlem els tres mags que van visitar Jesús: no quan era nadó, sembla, sinó quan ja caminava.

De Tales s’expliquen diverses anècdotes -en especial les narra Diògenes Laerci a les Vides dels filòsofs il·lustres -, i, com totes les que s’expliquen en aquest món, ens les podem creure o no. L’una diu que Tales, que era molt espavilat, acusat en una ocasió de tenir poc sentit pràctic de la vida, va comprar un dia totes les premses d’oli de Milet i de Quíos havent observat, gràcies als seus coneixements d’astronomia, que es presentava una collita extraordinària l’any següent. No es va equivocar; va collir tones d’olives, les va fer premsar i en va obtenir uns guanys que ja els voldrien els filòsofs moderns o contemporanis (menys Voltaire, que va ser molt ric).

Una altra història, aquesta narrada per Plató, diu que Tales, una vegada que contemplava el moviment dels astres, va caure en un pou per no mirar on posava els peus -un fet accidental com en passen a desenes, cada dia, a Barcelona, per culpa del nostre enrajolat-. Una pagesa es va posar a riure a cor què vols per venir a demostrar al savi que primer cal mirar les coses a ran de terra, i després elaborar les teories més fantasioses... o filosòfiques: “Tenia ànsia de conèixer les coses del cel, però se li escapava allò que es trobava als seus peus”.

Segles més tard, Marx va escriure aquest epigrama, que tradueixo en vers: “Kant i Fichte floten en l’èter de grat; / busquen molt lluny una terra ferma; / jo, per contra, només m’he limitat / a entendre allò que passa / en lloc fèrtil i terra erma”. Tot plegat, anècdotes per servir a una història del materialisme.

stats