EL SECRET DE...

Susana Frouchtman

Susana Frouchtmann és un nom conegut en el periodisme de Barcelona. Fa cinc anys va sortir de les pàgines de la premsa per escriure sobre la lluita contra el càncer que va patir. Ara s’ha atrevit amb una novel·la, Estación de Milán (Plataforma), tot i que havia de ser inicialment una obra de no-ficció. És un mirador des d’on veus passar dones trencades pels convencionalismes masclistes. Tot plegat va començar amb l’experiència d’una amiga de Frouchtmann: després de 25 anys de matrimoni dedicada plenament a la família, el marit la va abandonar i amb ell els amics en comú. L’amiga va intentar suïcidar-se amb una sobredosi de pastilles. Després d’aquest primer testimoni, Frouchtmann va recollir un munt de veus de separacions barcelonines -fins a 50, diu-. Totes compartien el 80% de les misèries: abandonades, amargades i marginades per l’entorn que els feia la gara-gara quan convivien amb el marit dominant.

“El llibre de testimonis hauria sigut avorrit perquè les històries es repetien. Per això vaig optar per filar les històries en un argument ficcionat”. El llibre és una mena de diari irònic i irreverent, també molt sexual, d’una dona durant els dies previs a la mort de la mare. La dona és l’arquetip de la filla liberal d’una família conservadora de la zona alta de Barcelona. L’ovella bohèmia de la família, que consumia la dècada dels 70 a Eivissa, s’ha aparellat 30 vegades i acaba tornant a les Tres Torres. La protagonista retrata el seu entorn, un món de Blue Jasmines i de mascles alfa que fan amb elles el que els plau. Frouchtmann insisteix que les desventures no són només de l’Upper Diagonal, però el pijerío hi és molt present i de manera molt pedagògica. Com les escenes de les converses de les minyones al tren de Sarrià. “Són converses reals. Les sentia durant els anys que agafava els ferrocarrils per anar a La Vanguardia ”. Li demano com s’ho fa per copsar detalls tan vius, moments públics que semblen tan personals. “Sempre porto la càmera de fotos per retratar el que em pot servir per escriure. Fa dos dies era a Besalú. Hauria pogut fotografiar el pont. Doncs no: jo vaig fotografiar una nena que era allà fent la seva”.