L’ESCUMA DE LES LLETRES

Stargardt i Rothmann, 1939-1945

En les revisions històriques, el temps tot ho va posant a lloc. Incloent-hi els llocs comuns. Un d’habitual és que la història l’escriuen els vencedors. I és veritat, fins que el temps i la memòria històrica van esmorteint la potència dels vencedors i van ressituant la realitat dels vençuts. Ha passat, està passant, amb la Guerra Civil Espanyola. I també amb la Segona Guerra Mundial. Queda molt per dir i a poc a poc es va dient. Els dos llibres sobre els quals volem cridar l’atenció tenen a veure amb això: són La guerra alemana, de Nicholas Stargardt (Galaxia Gutenberg, traducció d’Ángeles Caso) i Morir a la primavera (L’Altra, traducció de Ramon Monton). La memòria dels alemanys, dels ciutadans que van patir la guerra, va emergint a poc a poc, ara que la distància en el temps i les noves circumstàncies d’Europa ho permeten.

Encara, la guerra

Stargardt ens ofereix un llibre complex i, sobretot, sensible. Amb una documentació exhaustiva, examina l’estat de la població alemanya de la rereguarda, la correspondència entre els soldats del front i les famílies, per tal de matisar l’afirmació que, si bé no tots els alemanys eren nazis, sí que van deixar-se enredar per Hitler i no van voler veure la realitat de les carnisseries contra civils indefensos. Stargardt es fica al cor de la rereguarda i intenta ser empàtic amb aquesta població. Relata fil per randa el que va passar a Hamburg i Dresden, per exemple, després dels bombardejos aliats que van provocar més de cent mil morts. I com tanta gent enfollida pensava que les represàlies britàniques eren merescudes a causa de l’horror provocat. Morir a la primavera, del poeta, dramaturg i novel·lista alemany Ralph Rothmann, és una novel·la protagonitzada pels adolescents cridats a files per l’exèrcit alemany al final de la guerra. És la història de dos amics de 17 anys, amb tota la vida al davant, amb tota la innocència, que han d’assistir a l’enfonsament del món dels adults i, ells mateixos, han de comportar-se com adults, abans d’hora, enmig del caos. Una novel·la remarcable, plena de sentiment i alhora gens sentimental. Dos exemples de literatura profundament humana i atractiva per a qualsevol lector, incloent-hi els no interessats especialment en la Segona Guerra Mundial.