28/02/2015

Sortir a buscar la bellesa amb Xuan Bello

2 min
Sortir a buscar  La bellesa amb  Xuan Bello

Les paraules no són mai gratuïtes. No ho deu ser tampoc el cognom de Xuan Bello, inventor de l’univers de Paniceiros, de qui ara ens arriba el llibre Unes quantes coses boniques en traducció de l’asturià a cura de Jordi Raventós, l’editor de la mateixa editorial que el publica, Adesiara. De nou, com cada dia de la seva vida, Bello surt a buscar la bellesa en les paraules, en les coses i en la gent. Com és sabut, la bellesa no la pot trobar qui no la porti abans al seu interior. Aquesta recerca constant és per a Bello el seu refugi, la seva lluita contra l’oblit, la seva identitat, la seva manera d’omplir d’eternitat la fugacitat de cada instant.

Una hipòtesi: “Una suma d’imperfeccions, si s’uneixen amb harmonia, constitueixen la bellesa”. On l’escriptor asturià veu més clar l’acompliment d’aquesta aproximació a la idea de bellesa és en els arbres, en “el seu ordre imprevist, que no respon a cap mena de lògica, però que en certa manera amaga una pauta, un sentit, un codi secret que ens permet abocar-nos al vertigen de la vida”.

De Baltimore a Barcelona, de Lisboa a Nàpols, de Paniceiros a tots els poblets que l’envolten, d’Eugénio de Andrade a Álvaro de Campos, d’Edgar Allan Poe a T.S. Eliot, d’Empèdocles a Petrarca, de Borges a Li Po, el viatge literari de Xuan Bello és un brollador d’històries, és com la travessa d’un mariner que va de port en port, d’illa en illa, d’amistat en amistat, de llibre en llibre: “El que m’agradaria fóra conservar sempre més aquesta sensació de cerca, de qui surt a buscar tresors i els troba perquè tot (un penya-segat on s’aferra, a dalt de tot, una olivera) li sembla una part del botí que un déu, atabalat pels seus fatics, va abandonar mentre fugia cap a l’oblit”.

Amant dels llibres i dels mapes, de la vida amb gust de destí, del vell déu romà Terminus que protegia els que entraven i sortien, seguir-lo en el seu periple és entendre que “no es pot afrontar la vida amb realisme sense fer-hi abans unes quantes voltes en somnis, en les tardes perdudes”. És una invitació a mirar tota la bellesa d’aquest món: “Recordo la mirada del meu avi, com en els seus ulls resplendia la sorpresa del món”. Sí: deixeu-vos sorprendre per Xuan Bello. Deixeu que us amanyagui el seu sentit d’amistat i la seva veritat autèntica, que és aquella que mai no es diu del tot.

stats