EL NOM, EL MÓN

Sílvia

Acomençaments de la dècada dels 60, Sílvia es va posar de moda. Diguem que pertanyia a la nova fornada de noms moderns -com Marta, Susanna o Ester-, que convivien amb els més clàssics, com ara Montse, Rosa Maria, Assumpta o Pilar. Per aquest motiu -perquè a la meva classe n’hi havia tres, per exemple-, el meu nom no m’acabava de convèncer. La meva mare, amb el seu esperit de poeta, me n’elogiava la sonoritat, fins i tot em va fer un poema que deia: “Sílvia, Sílvia, el teu nom ve de molt lluny, de boscos i fondalades...” El meu pare hi va posar música i em van regalar la cançó un 3 de novembre. Aleshores la mare em va explicar que Sílvia era un nom llatí que vol dir “natural dels boscos”, perquè silva vol dir bosc o selva. I, sabent això, el nom ja m’agradava més.

Al cap de poc, vaig conèixer la llegenda de Rea Sílvia, la mare de Ròmul i Rem, els bessons que van fundar la ciutat de Roma, i això va afegir una mica més d’interès al meu nom, cada vegada el sentia més meu. Roma és un dels meus amors. I, finalment, quan vaig llegir La campana de vidre i vaig conèixer la vida i l’obra de Sylvia Plath (1932-1963), va arribar la reconciliació definitiva amb el meu nom. Escolto encara la cançó de Sacha Distel Le père de Sylvia dit i tinc diverses edicions de la deliciosa novel·la romàntica Sylvie, de Gérard de Nerval (1808-1855).

I ara us explico una cosa increïble però que ha passat de debò. L’any 2005 vaig publicar la novel·la 39+1, l’edat en què una dona sap que l’home de la seva vida és ella mateixa (que ara podeu veure adaptada a TV3 en format sèrie). Vaig decidir batejar la seva protagonista, el meu alter ego, amb el nom d’Ília. Feia poc havia mort una amiga meva que es deia Rosalía però tothom li deia Ília. Vaig fer constar l’homenatge a l’inici de la novel·la. Doncs bé, fa un moment, escrivint aquesta peça sobre el meu nom, quan he buscat a la Viquipèdia “Rea Sílvia” per recordar la història de la mare dels bessons, m’hi he trobat que l’article començava així: “Rea Sílvia, també anomenada Ília...” De tant en tant em passen coses com aquesta.