UN TAST DE CATALÀ
Llegim 14/05/2016

S’ha acabat el bròquil, però tenim bròcoli

i
Albert Pla Nualart
2 min

Un lector ens escrivia l’altre dia, molt indignat, perquè a l’espai Cuines de TV3 havien fet “saltat de bròcoli”. Entenc que, per a ell, calia dir i escriure bròquil, però obviava que el bròquil i el bròcoli són dues hortalisses diferents que hem de poder anomenar amb dos termes diferents. El bròquil (o bròcul) és de color verd clar i s’agrupa en una inflorescència compacta. No l’hem de confondre, doncs, amb la coliflor, de color crema (alguns parlars en diuen bròquil blanc i anomenen bròquil verd el bròquil), ni tampoc amb el bròcoli, un terme fixat fa poc pel Termcat per designar una hortalissa de la mateixa família però d’un verd més fosc i inflorescència més dispersa.

De recent introducció, el bròcoli és dels hostes que vénen i de casa ens treuen; potser perquè s’aprofita més, cal bullir-lo poc i no ens omple tant el pis d’una olor que pot ofendre. Però comença a tenir un rival en el romanesco -obtingut per hibridació del bròquil i el bròcoli-, que afegeix a aquestes virtuts unes boniques corones espiraliformes.

Tant bròquil com bròcoli tenen l’origen en el mot italià bròccoli, que és un diminutiu de bròcco (rebrot). És un cas curiós que mimetitza el doblet que crea una mateixa paraula llatina quan la forma alterada per l’evolució popular (mot patrimonial) conviu -amb un sentit ja diferent- amb la reintroduïda modernament (mot savi). Seria el cas de llec i laic, muscle i múscul o cadira i càtedra.

I no puc acabar sense parlar de l’expressió “S’ha acabat el bròquil!” Sobre el seu origen hi ha diverses versions però totes el situen a les fondes de la Barcelona del XIX, on cambrers i cuiners parlaven a crits. “Un plat de bròquil!”, bramava un. “S’ha acabat el bròquil!”, vociferava l’altre. Quan una fonda famosa pel seu bròquil va tancar perquè tiraven a terra l’edifici on era (alguns diuen a Boqueria i d’altres a Petritxol), la frase que tant s’hi havia repetit va esdevenir un lament nostàlgic dels seus exclients i, per extensió, una manera expeditiva de posar fi a un debat, afer o negoci.

stats