ELS LLIBRES I LES COSES

¿I si fos viva la Rywka, la nena escriptora del gueto de Lotz?

¿I si fos viva la Rywka, la nena escriptora del gueto de Lotz? / UNITED STATES HOLOCAUST MEMORIAL MUSEUM Zoom

La Rywka tenia 14 anys quan l’octubre del 1943 va començar un dietari. Vivia en condicions lamentables al gueto de Lodz, la ciutat on hi havia la segona comunitat jueva més gran de Polònia, formada abans de la invasió alemanya per gairebé un quart de milió de persones. Quan la Rywka va començar a escriure, els seus pares ja havien mort, ell fruit d’una pallissa i ella d’esgotament. Dos germans petits, l’Abramek i la Tamarcia, havien sigut deportats a un camp de concentració i ella s’havia quedat a càrrec d’una altra germana, la Cipka, a casa d’uns oncles, amb unes cosines geloses. “No només són uns temps horribles i tràgics, sinó que, a més, no tinc un refugi que pugui anomenar casa meva ”.

El diari de la Rywka (Empúries), escrit originàriament en polonès i traduït per Josefina Caball de l’anglès al català, és un intent desesperat d’una adolescent de fugir de la inhumanitat que l’envolta, de buscar un bri d’esperança, d’entendre qui és i què li està passant: “Inacabada... llunyana, potser, i abstracta... Dins meu hi passa alguna cosa, i no sé què és”. Aclaparada pel dolor, desorientada, físicament esgotada, és com si la Rywka es proposés salvar-se a través de l’escriptura. “Necessito escriure, però dissortadament a l’escola no hi ha tinta, per això descarto moltes coses”, anota el 29 d’octubre. Uns dies després: “Estic molt trista (no ho demostro, però la tristor em desfà per dins), desitjo alguna cosa millor i trobo a faltar l’Abramek i la Tamarcia”.

A mesura que passen els dies i arriba el fred, les condicions de vida al gueto empitjoren. “És un infern terrible”. El menjar escasseja. Ella va emmalaltint. Al desembre confessa el seu cansament de viure: “Sé que ara que vull morir no moriré. Moriré quan voldré viure, quan tindré un objectiu a la vida”. El seu dietari i una sola amiga, la Surcia, són les úniques taules de salvament que té. I la fe. “Quan s’acabarà aquest sofriment interminable? Em tornaré boja... Necessito força... Senyor! Força!”, escriu el 15 de gener. Uns dies després, enmig de la desolació, la gana i el fred -“Fred! Tremolo només de pronunciar aquesta paraula”-, ja no li queda ni l’autoengany dels somnis: “Sóc conscient que intento trobar una mica de consol en els records i en el dolor... De vegades vull dormir i oblidar-ho tot, o vull que la nit sigui llarga. Uf, quin caos!... No puc somiar com abans perquè tot ja ha estat somiat”. Hi ha dies que no pot escriure “per culpa de les llàgrimes” i d’altres en què s’espanta perquè “semblem més animals que humans”. I tanmateix no es vol deixar aclaparar per la tristesa: “Sé que no en sortirà res de bo. Estic en contra del mal... vull la bondat! La vull de debò!” Deprimida, enfebrada, no deixa mai de lluitar fins al final.

El seu dietari, recollit la primavera del 1945 per una metge soviètica de les restes dels forns crematoris d’Auschwitz, ha restat inèdit més de seixanta anys. Escrit a mà en un quadern escolar, consta de 112 pàgines. S’acaba abruptament el 12 d’abril del 1944. Juntament amb 67.000 jueus més, dels quals ben pocs van sobreviure, la Rywka va ser enviada a Auschwitz aquell agost, i d’allí a Bergen-Belsen. Estava molt dèbil, però va veure l’alliberament i la van portar a un hospital del Bàltic. Mai s’ha trobat el registre que certifiqui la seva mort. El destí de la Rywka segueix sent un misteri. El seu colpidor testimoni, a la fi recuperat, perdurarà.