Romeu i Julieta segons Plató

aquest cor que et pertany hans fallada edicions de 1984 / maeva Trad. ramon monton 288 pàg. / 17,90 €

Romeu i Julieta  segons Plató / GETTY Zoom

L’origen d’aquesta narració és un guió cinematogràfic que Hans Fallada va emprendre durant els anys de la Segona Guerra Mundial. La pel·lícula subsegüent, que s’havia de mantindre fidel -com tot a l’Alemanya de Hitler- a l’espessa doctrina nacionalsocialista, mai va veure la llum. L’estudi de Carl Froelich & Co., on s’havia de rodar, va resultar destruït pels bombardejos aliats l’any 1944. Vist el panorama, Fallada va convertir el material original en una novel·la. A pesar que no hi ha al·lusions polítiques directes al text (tal com ell va exigir ja en l’època del guió), s’hi respira una certa complaença amb els èxits econòmics de l’Alemanya nazi, que certament va propiciar treball i prosperitat econòmica als anys 30.

El relat té, molt acusadament, un cert aire de contalla infantil. Johannes Wiebe, fill menut d’una pròspera nissaga, no vol saber dels seus i aprofita el tancament de la fàbrica familiar per anar-se’n a treballar als Estats Units. Vol fer-se un home i demostrar a sa mare i al seu germà Thomas que es pot guanyar la vida honradament, sense dependre dels seus diners. Arriba, doncs, a Nova York i fa cap a l’hotel de la Young Men’s Christian Association, on es troba “un enfony minúscul amb un llit, una cadira, una perxa i un mirall”. L’anècdota em sorprèn i desperta alguns dels tentacles de la meua memòria personal. Fa un quart de segle jo també vaig anar a parar, amb un visat de treball, a l’hotel de la YMCA de la Gran Poma, al final del carrer 34 Oest (he contat l’experiència al llibre Història d’Amèrica, A Contra Vent). El relat de Fallada em permet comprovar que les cambres minimalistes d’aquest peculiar lloc ja eren així als anys 30... tot i que ara la perxa i el mirall han estat substituïts per una televisió ( God bless America!). De tota manera, sembla que Fallada no havia posat mai un peu als Estats Units, almenys abans d’escriure aquesta novel·la. La seua informació era llibresca, però era correcta.

Dos germans enfrontats

L’experiència estatunidenca no és excessivament grata, siga com siga, i Johannes torna a Alemanya malalt i derrotat. Per sort, en un mercat coneix Johanna Lark, una eixerida venedora de qui queda profundament enamorat. Es fan parella, Hannes (ell) i Hanne (ella), d’acord amb la teoria platònica de la mitja taronja: un home apocat, tristoi i feble se suma a una dona alegre, vivaç i enèrgica. El xicot declara a la xicota que ella és “el cor que em pertany”, precisament l’expressió que havia usat sa mare quan ell va abandonar la mansió familiar. La coincidència no és casual. Els viaranys del relat col·locaran Johanna i la mare de Johannes cara a cara, en un context en què aquest es veu impel·lit a triar entre les dues. Hi ha, això sí, una tercera figura en discòrdia: Thomas, el germà de Johannes. En absència del pare d’ambdós, de qui no sabem res, Thomas és un tipus cruel i despietat, que menysprea Johannes i porta amb mà de ferro el negoci familiar. Acceptant Johanna, la mare decideix allunyar Thomas del seu costat, i recuperar així el fill pròdig. I conte contat, conte acabat.

És difícil, en tot cas, esbrinar els autèntics motius de Fallada per escriure un relat com aquest. En una època en què els Estats Units estan immersos en la Gran Depressió, mentre l’economia alemanya emprèn la ruta del creixement, Hannes i Hanne podrien ser Romeu i Julieta amb un cartell de propaganda nazi al fons, però hi falta ambició literària. Una història, en fi, que es llegeix bé però que no ha remogut cap emoció especial en aquest lector.