L'ESCUMA DE LES LLETRES
Llegim 07/09/2013

'Rentrée' solemne: parlen els Nobel

Lluís A. Baulenas
2 min
ERNEST HEMINGWAY ÉS CONEGUT PER NOVEL·LES COM 'UN ADÉU A LES ARMES', 'PER QUI TOQUEN LES CAMPANES' I 'EL VELL I LA MAR'. TAMBÉ PELS SEUS CONTES.

PER QUÈ ESCRIC?

En el nostre repàs de les raons per les quals el llibre de paper sobreviurà molt de temps al costat de l'electrònic (o el que vingui) n'hi ha una de bàsica: la seva mateixa impracticitat. Determinats espais de la creació i del saber ja fa temps que no es publiquen. Els famosos venedors a domicili d'enciclopèdies han desaparegut. Tens totes les enciclopèdies que vulguis a la xarxa. Per això, consultar una dada en un volum gros i pesat acabarà per ser una marca de prestigi, de pertinença a l'elit (i potser també a un gimnàs de moda, pel treball del bíceps que significarà buscar-hi alguna informació).

Aquest raonament ve a tomb de l'aparició, aquesta rentrée , del llibre Los premios Nobel de literatura toman la palabra (Navona, 2013). Primer valor que té: ajudar un cop més, gràcies al títol, a recordar que els premis es diuen Nobel i no pas Nóbel . Igual que el gran escriptor aragonès es deia Ramón J. Sender i no pas Sénder . Segon valor del llibre: ens ofereix l'olor i l'ambient de les antigues propostes editorials, aquells reculls tan cars de trobar, sobre temes diversos, agrupats per àrees de similitud, i que donaven tant de plaer a tants lectors. Anys enrere, els estalviava feina. Avui, amb internet, l'esforç és mínim. Per tant, la proposta de Navona té una aroma vintage que, en el fons, va amb els temps. Tot torna. I ho celebrem. En aquest cas, l'editorial Navona ens ofereix una tria de dotze parlaments d'acceptació de premis Nobel de literatura entre 1929 i 2010. Mann, Faulkner, Hemingway, Camus, Steinbeck, Neruda, García Márquez, Szymborska, Saramago, Coetzee, Pamuk i Vargas Llosa ens expliquen què és per a ells la literatura i per què accepten el premi Nobel. Hi trobaran semblances colpidores i idees que ajuden a entendre per què, avui en dia, encara hi ha gent que ens dediquem a explicar històries i gent que es dedica a llegir-ne (o a escoltar-ne), com fa tres o quatre mil anys. Un llibre molt recomanable.

PER A QUI ESCRIC?

Arran d'una de les novetats del darrer Sant Jordi, Guia xafardera de Catalunya d'Anna-Priscila Magriñà (Angle, 2013), ja parlàvem de la gran tradició del llibre miscel·lani en el mercat literari anglosaxó i de la poca que en tenia en el nostre. Per als amants d'un llibre semblant al publicat per Navona, podem recomanar (si llegiu en anglès) 501 must-know speeches , un text publicat per Bounty Books (2009). O sigui, els 501 parlaments que cal conèixer. Podem trobar-hi des de simples frases fins a discursos gairebé sencers de les persones més importants de la humanitat dels darrers cinc mil anys. És curiós trobar-hi un speech de Déu, però també n'hi ha de Crist, Hitler, Mussolini, Obama, Gandhi, Churchill, Crazy Horse, De Gaulle, Al·là, Einstein, sant Pau, Joe Louis, Truman, Trotski, Nasser, Malcolm X, Buda, Ho Chi Minh, Cassius Clay, Marx, Napoleó, Khomeini, Castro, Garibaldi, Nietzsche, Lincoln. I així fins a 501. Fins i tot hi trobaríem la princesa Diana de Gal·les amb la seva famosa frase: "Bé, érem tres, en aquest matrimoni, per tant, hi havia massa gent". O Voltaire amb la seva: "Si Déu no existís, caldria inventar-lo".

stats