UN TAST DE CATALÀ

Recordo la meva àvia (tot) fent mitja

Fugint de la interferència, ja ho he dit altres cops, caiem en una tria abusiva de formes que ens diferencien del castellà. Passa molt amb el lèxic. Alguns opten, per exemple, sempre per caire en lloc de caràcter sense adonar-se que el caire d’una reunió o d’una novel·la té un grau d’indefinició i de subjectivitat que no té el més objectiu i classificatori caràcter.

Però també passa en sintaxi. Saber que el gerundi català, i no el castellà, pot anar precedit de l’adverbi tot, pot abocar a un ús indiscriminat de tot davant els gerundis per fer-los “més catalans”, com si fos un guarniment catalanesc. Però aquest tot té un sentit específic que reforça el sentit de certs gerundis però és incompatible amb d’altres; i pot, també, canviar el sentit d’una frase.

En la frase “Recordo la meva àvia (tot) fent mitja”, per exemple, el subjecte de “fent mitja” només pot ser l’àvia si no hi posem el tot. Amb el tot ha de ser forçosament la persona que recorda. El tot força el gerundi a expressar una acció simultània (que en alguns casos té un matís d’oposició) a la del verb principal, cosa que invalida l’àvia (objecte de record i, per tant, absent) com a subjecte.

Però el tot crea frases estranyes fins i tot quan el subjecte és el mateix i l’acció és aparentment simultània. “Es va passar la resta de la seva vida (tot) entrant i sortint de la presó” és una frase que només funciona sense el tot. Perquè el tot fos adequat caldria que el verb principal expressés una acció realitzada mentre entrava i sortia de la presó, com ara saludar el personal. Però aquí el verb principal és massa abstracte, i el gerundi només expressa -i només ho pot fer sense el tot - una circumstància que el marca.

En termes més teòrics, podem dir que el tot fa del gerundi un adjunt a l’oració, és a dir, un element perifèric. En les dues frases que hem plantejat el tot és inapropiat i fa la frase agramatical quan el gerundi respon a la pregunta “Com es realitza l’acció del verb principal?”, perquè aquesta pregunta només la pot respondre un gerundi integrat a l’oració.