Llegim 04/07/2015

Rainer & Lou: cartes d’amor, d’afecte i d’amistat

rainer & lou. cartes seleccio-nades r.m. rilke i lou andreas-salomé ed. límits Traducció de fontcuberta 182 pàg. / 16 €

Joaquim Armengol
3 min
Rainer & Lou: cartes  d’amor, d’afecte i d’amistat

La història és injusta amb algunes de les seves personalitats femenines més rellevants, cauen inexorablement en l’oblit o bé se les recorda principalment per la seva vida amorosa, i en queda a l’ombra la brillant producció artística. Hi ha una famosa fotografia del 1882 en què Nietzsche i Paul Rée simulen tirar d’un petit carro de fusta on seu una desafiant Lou Andreas-Salomé, amb un fuet a les mans. És una fotografia simbòlica en què queda a la vista el poder d’aquesta dona increïble capaç de captivar el cor d’alguns dels grans intel·lectuals de l’època. Entre ells, principalment, el de Rainer Maria Rilke. Però la fotografia és equívoca pel que fa a la imatge real de Lou. En general, la concepció que es té d’ella és frívola i romàntica, la imatge d’una femme fatale. Res més allunyat de la realitat. Andreas-Salomé va ser una de les intel·ligències femenines més clarividents del seu temps, amb una producció artística de primer ordre, com ho demostren les biografies que va escriure de Nietzsche i del mateix Rilke, imprescindibles; el dietari de quan investigava amb Freud i els assajos sobre aspectes de la psicoanàlisi, l’epistolari o les seves extraordinàries memòries.

En canvi, Rilke ha passat amb justícia a la història de la literatura com un gran poeta. ¿Seria el mateix poeta Rilke sense Lou? Per cert, va ser a petició d’ella que l’escriptor va canviar el seu nom René pel de Rainer. Lou i Rainer van ser amants entre el 1897 i el 1901, fins que ella va decidir posar fi a la relació de parella. Lou tenia 14 anys més que Rainer, i l’aventura va ser un amor apassionat, un afecte que es va transformar en una sòlida i profunda amistat que va durar fins a la mort de Rilke el 1926, als 51 anys.

Límits publica el primer volum de la seva correspondència, una selecció reveladora i significant pel que fa a la relació que van mantenir, però que desvela per damunt de tot la gran importància que va tenir Lou com a suport vital al poeta, en especial quan Rilke travessava una llarga i turmentadora crisi artística. Lou no va ser només l’amant de Rilke, sinó la seva amiga d’ànima, la consellera i el seu consol. I més encara a nivell artístic i intel·lectual, perquè Lou podia comprendre la complexitat del procés mental que suposa la creació artística i els significats impalpables, sovint volàtils i inexplicables, de la poesia. A part d’això, i en paral·lel, les cartes ens permeten seguir la vida i el moviment existencial d’ambdós, els matrimonis, els fills, la feina, els llibres, els viatges, els neguits: tot allò que fa de Lou i Rilke éssers consemblants, i no pas meres figuracions literàries.

Hi ha també la llengua alada, la meravellosa escriptura de les cartes; especialment les de Rilke que, de vegades, semblen poemes en prosa, fulgurants i devastadors, tocats d’un lirisme tan bell i exquisit que deixa el lector sense alè. I pensar que en van cremar moltes a petició de Lou! ¿Dóna això més valor a les que s’han conservat? De vegades n’hi ha prou amb una frase per ser captivats per la lectura o un petit fragment sembla ja definitiu: “Per què ha de ser així, oi, Lou? Oi que hem de ser com un corrent i no ficar-nos en canals per portar aigua a les pastures? Oi que ens hem de mantenir enters i mormolejar? Potser quan ens fem molt vells, un dia, per fi, podrem afluixar, entendre’ns i desembocar en un delta... estimada Lou!”

L’Editorial Límits, com bé anuncia, vol atansar al lector en català títols de la literatura universal de qualsevol cultura, considerats d’especial interès per la temàtica tractada i la qualitat literària, amb la valuosa contribució de traductors reconeguts. Això és un fet. Em diuen que el segon i definitiu volum d’aquesta meravellosa correspondència serà a finals d’any a les llibreries.

stats