L’ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

Radiografia actualitzada del català

ROSTRE PÀL·LID

PARLAR...

Segons ens explica el novel·lista i traductor Pau Vidal a El bilingüisme mata -que acaba de publicar Pòrtic-, la nostra llengua s’acabarà abans per la difuminació que no pas per l’extermini directe. Vidal es repenja força en l’experiència pròpia, en la documentació exhaustiva (de tota mena) i en l’opinió de destacats sociolingüistes.

Tot i tenir raó en la diagnosi (un dia no ens n’adonarem i ja no parlarem català sinó “catanyol”) potser ens hauria pogut fer una mica més la gara-gara. Tal com es fa als vells malalts o als moribunds. Tenim totes les contradiccions del món. En l’ordre polític, per exemple, volem fer la truita independentista sense esclafar l’ou. Amb la llengua passa el mateix. I no ens en sortim.

...AMB LLENGUA DE SERP

Volem que ens estimin. I els psicòlegs ja avisen que un senyal de maduresa és adonar-te que mai no aconseguiràs que t’estimi tothom. El bilingüisme, a Catalunya és això. Pau Vidal reparteix llenya als nostres homes públics. Els que haurien de ser, en aquest sentit, exemplars, no ho són (periodistes, professors, tertulians, etc.).

No dóna prou llenya, segons la nostra opinió, als polítics. Per exemple, presidents i expresidents de la Generalitat, en situacions recents no han suportat la pressió de l’Estat, lingüísticament parlant. I han acabat declarant en castellà davant d’un jutge, per qüestions pràctiques. És humiliant. Pau Vidal diagnostica encertadament la desaparició del català per la via de l’aigualiment progressiu, en matèria lingüística i per la via (clàssica) de la subordinació en matèria social. Res de nou, però cal anar-ho recordant. Almenys com a antídot davant el cofoisme oficial. Nosaltres no en viurem el final. Els nostres néts, d’aquest final, ni tan sols se n’adonaran.