JORDI NOPCA

Quedar-se tot sol amb el passat

libro de familia patrick modiano anagrama Trad. maría teresa gallego 200 pàg. / 15,90 €

Quedar-se tot sol amb el passat Zoom

Quan va publicar Libro de familia el 1977, Patrick Modiano només tenia 31 anys. Ja havia acabat feia temps la Trilogia de l’Ocupació (1968-1972): fosca, magnètica, d’una ambició inhabitual -i d’una maduresa remarcable-, agrupada en un únic volum a Anagrama l’any 2012. I també havia donat a conèixer Villa triste (1976), ambientada en una ciutat de províncies de la frontera franco-suïssa i protagonitzada per un home que fugia de l’horror de la guerra entre França i Algèria que s’acabava enamorant d’una actriu jove. En els quatre primers llibres, Modiano exposava alguns dels seus temes recurrents: l’ocultació de la identitat, la rememoració (acompanyada del trauma de la descoberta de la veritat) i l’estudi de l’amor, gairebé sempre des d’una distància temporal que el mitifica i alhora el fa pràcticament impossible de recuperar. Libro de familia hi insisteix amb una estructura volàtil que emboira el text i alhora el fiança. Els quinze capítols tenen com a únic vincle el narrador, el mateix Modiano. Arrenca amb el naixement de la filla. El moment de felicitat és enterbolit de seguida quan l’home ha d’anar a registrar la nena: quan mira el llibre de família, recorda que el seu pare hi constava amb un nom fals perquè “el matrimoni s’havia celebrat durant l’Ocupació”. Mentre es pregunta què hi feien, els seus pares, a Megève, el mes de febrer del 1944, es retroba amb un dels amics de joventut del pare, Koromindé. És ell qui l’acompanya, en un cotxe tan enorme com desballestat, fins a l’ajuntament. Arriben just abans que els funcionaris tanquin la paradeta. El capítol acaba de nit, amb els dos homes passejant trenta anys després del casament dels pares, trepitjant les fulles seques de l’avinguda de Le Roule mentre parlen de com la nena ha tingut la sort d’haver aconseguit aquell “bé misteriós” del qual ni Koromindé ni ell havien disposat: “Una alta al Registre Civil”. Amb el lector a la butxaca gràcies a aquest inici magistral, Modiano es dedica a desorientar-lo mostrant la fascinació d’un personatge per la Xina de Chiang Kai-shek, evocant l’estroncada carrera cinematogràfica de la mare, descrivint els prolegòmens d’un dia de caça a les propietats d’un home que el pare descriu com a “veritablement temible” i explicant el rodatge d’una pel·lícula en què el narrador fa de guionista. Un dels millors capítols és quan Modiano visita el pis on havia viscut amb els pares. El venedor ha de marxar a “recuperar la cartera a casa d’un client” i deixa l’escriptor tot sol amb el seu passat. Els anys han empetitit les habitacions. Els quadres i bustos han desaparegut. Ell balboteja: “Ja no queda res”.