ESCRIPTORS QUE DONEN LA CARA
Aquest dijous passat s’ha fet públic un manifest signat per més de tres-cents cinquanta creadors literaris de casa nostra. Bàsicament s’hi deia que calia votar i que calia votar independència. Res de més normal: un grup determinat expressa la seva opinió sobre un tema d’actualitat. Què té de diferent aquest manifest, doncs? Bé, unes quantes coses. En primer lloc, reclama d’una manera humil, però seriosa, el dret del creador a fer notar el seu compromís.
Això del compromís té ressons antics i un pèl rancis, però és difícil trobar una altra paraula que ho defineixi tan bé. El creador, sortosament, ja no creu que hagi d’estar a l’avantguarda de la societat com anys enrere, tant si parlem d’avantguarda ideològica com d’avantguarda artística. L’han substituït els tertulians i els polítics. I els tertulians-polítics i els polítics-tertulians.
Recordem discussions espesses sobre el compromís del creador: ¿en sortia perjudicat, l’art, per culpa -o a causa- del compromís? Xavier Bru de Sala, un dels nostres opinadors professionals, afirmava no fa gaires anys que els narradors catalans ens comprometíem poc, que teníem tendència a defugir la realitat. Personalment, no hi estic gens d’acord. L’escriptor català -en llengua catalana- des del moment que decideix crear en la seva llengua ja està fent una opció que implica un compromís.
DONT’ WORRY BE HAPPY
En qualsevol cas, molts escriptors i escriptores han dit, tranquil·lament, que cal votar i que cal votar per la independència. És un manifest que parla de felicitat i de benestar, que situa els creadors arran de terra, amb la gent, tal com hauria de ser sempre. Que ve a dir, nosaltres som a casa, inventant històries, però avui som amb vosaltres, colze a colze. Aquesta és la força: la literatura és servei. I els literats són servidors que conviden la gent a aguantar, a revolucionar-se, a partir del poder balsàmic de l’art. Avui més que mai perquè ja no són/som el cap visible de res. Això sí, tenim alguna cosa a dir sobre una qüestió que ens afecta a tots i la diem ben clara. Sense anar contra ningú. Els escriptors ja som independents. Ho som des del primer dia que ens posem a escriure. No ens ve de nou. Ara, tot posant-nos a la cua dels grups que també hi volen dir la seva, expressem, també en grup, que volem votar per la independència. Som conscients que també hi ha molts escriptors catalans que no hi estan d’acord. I està bé que sigui així. A hores d’ara, l’únic que demanem és que tothom pugui expressar-se. I que s’accepti el que la societat decideixi majoritàriament. Si es fes així i la meva opció perdés, em sabria greu. Però no m’esquinçaria el vestit, no em sentiria agredit en el meu honor ni en la meva intimitat, no desitjaria res de dolent al guanyador. Això sí, em posaria a escriure i a treballar per guanyar a la següent oportunitat.
