MINÚCIES
JORDI LLOVET

En Pujols

En Pujols / FUNDACIÓ FRANCESC PUJOLS Zoom

Mai no he arribat a entendre com Josep Pla va tenir la paciència d’endinsar-se en el “sistema” filosòfic de Francesc Pujols, la dita hiparxiologia, del grec hiparxis, que vol dir existència, i logos, que vol dir discurs o tractat, en aquest cas. Però ho va fer en un llibre rar, jo diria que mai reeditat, per a tranquil·litat de la memòria pòstuma de l’escriptor i propietari de Llofriu: El sistema de Francesc Pujols. Manual d’hiparxiologia, Llibreria Catalònia, 1930 (?).

El llibre s’obre amb aquestes paraules proemials del mateix Pujols, transcrites per Pla: “Quan, després de molt de temps d’estudiar i de meditar enmig de l’existència coneguda, vaig trobar les línies generals que em permeteren d’establir el sistema, no sols vaig sentir la impressió de seguretat que dóna la ciència, sinó que vaig tenir una gran alegria. Tenir sistema era per mi com tenir cotxe”. La metàfora no és gaire afortunada, si es mira el gruix de la història de la filosofia: ni Plató ni Aristòtil van tenir res semblant a un cotxe, però el segon té un bon sistema filosòfic; ni Kant -per anar a l’altre cap dels grans sistemes filosòfics- anava amb cotxe (de cavalls) quan ja n’hi havia.

Tot plegat sembla una enorme facècia: és una broma el llibre de Pla -que plagia pàgines senceres dels escrits de Pujols, com si fos collita pròpia-; és una plagasitat l’obra sencera de Pujols, i és cosa de Carnestoltes tota la seva persona: potser per això Salvador Dalí li va fer una escultura fenomenal, que ara es troba a les portes del museu de Figueres. La veritat és que un home que va considerar, carregat d’optimisme patriòtic, que “vindrà un dia que, anant pel món, pel sol fet de ser catalans ens ho trobarem tot pagat”, no pot ser considerat un filòsof de gaire patent, malgrat les seves referències a Llull, Sibiuda, Duns Escot, Jaume Balmes i tothom que calgués esmentar de passada.

Queda tot prou ben explicat al recull que va fer Miquel Utrillo, Anecdotari d’en Francesc Pujols, Barcelona, 1937, on llegim: “«¿Ens podríeu donar una idea del lloc de la religió en el vostre sistema filosòfic?» «Mireu -va dir en Pujols-, només us diré que es podrà ésser religiós sense anar a missa, sense ésser místic, sense creure en miracles i sense ésser catòlic. Ja veieu quanta comoditat»”. Però en tenia de gracioses. Un dia va anar a la casa d’un seu amic difunt i li van dir: “«El vol veure?» I ell va respondre: «Gràcies, ja passaré un dia d’aquests»”.