I.L.

Pròxim objectiu català: la fira de Leipzig el 2020

EDITORS I AGENTS DE TOT EL MÓN ENCADENEN REUNIONS EXPRÉS CADA TRENTA MINUTS. / GETTY IMAGES Zoom

“El període més positiu per a la internacionalització de la literatura catalana ha coincidit amb els anys de crisi, i això és molt revelador del grau de competitivitat dels autors catalans”, avalua des de Frankfurt el director de l’Institut Ramon Llull, Àlex Susanna, mentre revisa que només per a aquesta tardor s’han traduït obres de Marta Rojals i Víctor Català a l’italià; Miquel de Palol al francès; Care Santos al suec; Francesc Trabal al neerlandès; Pere Gimferrer, Mercè Rodoreda, Josep Maria de Sagarra i Toni Sala a l’anglès, els tres últims per als Estats Units, i l’ Incerta glòria de Joan Sales a l’alemany, que es va publicar al mes de setembre.

A Frankfurt el Ramon Llull ha arribat al rècord de 125 reunions, i les expectatives són ben bones. “Dimecres vam acordar que el 2017 farem un primer focus de literatura catalana a la Fira del Llibre de Leipzig que ens permetrà portar-hi entre cinc i vuit autors. La perspectiva és que el 2020 Catalunya en serà la convidada d’honor”, avança a l’ARA Susanna.

Dinàmica de creixement

A la Fira del Llibre de Frankfurt els editors catalans respiren optimisme. Raig Verd va tenir nas quan el 2013 va comprar els drets d’una obra de la guanyadora del Premi de la Pau d’aquella edició de la fira, Svetlana Aleksiévitx, flamant Nobel de literatura. “Vam fer bingo, però podia haver sigut un llibre més dels que costa donar-los visibilitat”, explica l’editora de Raig Verd, Laura Huerga. Justament d’aquí nou dies surt a la venda Temps de segona mà. La fi de l’home roig, en què Aleksiévitx tracta la transformació del comunisme al capitalisme a la desapareguda Unió Soviètica. “Apostar per traduir un assaig de 550 pàgines del rus al català era molt arriscat. Però vam tenir la sort d’encertar-la”, admet Huerga.

El ritme és frenètic. Els editors tenen reunions cada mitja hora. “Els que fa uns anys veníem a Frankfurt a veure què es publica pel món i a comprar drets per editar en català ara també venim a vendre. Que Catalunya fos la cultura convidada a la fira el 2007 va ajudar molt a l’actual dinàmica creixent del nostre sector”, destaca el president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Albert Pèlach.

“S’ha acabat la cançó del plany, però cal mirar i llegir molt a l’hora d’apostar per una determinada obra”, contrasta Eugènia Broggi, de l’editorial L’Altra. “Hem vist moltes coses. I de les cites que hem tingut en poden sortir dos o tres llibres per a la casa, segur”, reconeix Sandra Ollo, editora de Quaderns Crema i Acantilado, que s’ha centrat en ficcions molt literàries i en assajos. “Cada editorial té el seu perfil i el seu olfacte”, confirma Jorge Herralde, d’Anagrama, l’editorial que ha aconseguit els drets d’un nou fenomen holandès i de la novel·la Non luogo a procedere, de Claudio Magris, sobre el Museu de la Guerra de Trieste.

Edicions 62 ha contractat els drets en català de la novel·la Fever at dawn, de l’hongarès Peter Gárdos, sobre la postguerra; del nou llibre de Delphine de Vigan, D’après une histoire vraie, i d’una de les novel·les de suspens que s’està convertint en fenomen mundial, The book of mirrors, del romanès Eugene Chirovici. “És interessant que hi hagi novel·les que ens expliquin un present tan canviant”, diu l’editora d’Edicions 62, Pilar Beltran. Tot sigui per atraure més lectors.