ROBOTS NOVEL·LISTES
Parlàvem no fa gaire que, en vista de la caiguda de vendes de llibres i de l’augment de compres de dispositius electrònics com ara tablets o phablets (atenció, no pas lectors electrònics), no és arriscat aventurar que, en un futur no gaire llunyà, la majoria de la gent voldrà històries per ser vistes, no pas per ser llegides. I afegíem que d’aquí a la producció en cadena de novel·les híbrides literariovisuals gràcies a robots savis especialitzats hi havia un passet.
De sobte, però, ens hem adonat que la robotització de l’activitat literària ja existia des de feia anys (sense la sofisticació tècnica actual, evidentment) gràcies a una demanda real d’històries de consum, de gran públic, capaç de consumir una literatura sense pretensions. Ja ho tenim ara: quantitat i no pas qualitat. Per tant, el robot es perfila com una opció imprescindible. Algú, un dia, introduirà en una màquina els milions de probabilitats de combinació de frases provinents de les millors novel·les de la història. O de les que han tingut més èxit comercial. El robot serà capaç de treure’n un patró de funcionament comú i, respectant uns paràmetres previs que li haurem donat, l’acabarà aplicant.
La novel·la robotitzada (si encara es llegeix, en paper o electrònicament, quan es doni el cas; si no es llegeix, en versió literariovisual) es distribuirà a preus molt barats i cobrirà una part important del mercat lector.
NOVEL·LISTES ROBOTS
De fet, hi ha autors amb una capacitat de produir tan inversemblant que semblen robots o cíborgs. Marcial Lafuente Estefanía (1903-1984) va escriure i publicar durant molts anys una novel·la de l’Oest per setmana. De fet, modestament, ja va muntar el que en diríem una minifactoria de producció perquè en un moment donat, cap al final de la seva vida, els seus dos fills van ajudar-lo en la seva tasca. Corín Tellado (1927-2009), l’escriptora més llegida en castellà després de Cervantes i la Bíblia, matriarca de la novel·la rosa en espanyol, el 1989 duia 2.243 novel·les escrites. Com que va començar a publicar el 1946, la divisió dóna una mica més d’una novel·la per setmana fins a aquella data (que no vol dir que fos el final de la seva producció).
Al costat d’aquests dos casos sorprenents, el de Georges Simenon (1903-1989) gairebé ens semblaria normal, tenint en compte que va escriure prop de 250 novel·les (que dóna com a mitjana només una novel·la al mes). El cas de prerobotització més usual que es coneix a la literatura és el de les pseudofactories de novel·les. Una de les precursores de la producció massiva de bestsellers és l’autora nord-americana Danielle Steel (1947), reina del mercat de la novel·la rosa i romàntica als Estats Units -i a bona part del món- des de la dècada dels 80 fins a l’actualitat, al costat de l’èxit de la qual un autor contemporani seu, una altra bèstia de les vendes, Stephen King (nascut al mateix any que Steel), queda rebaixat a poca cosa més que simple curiositat.
