23/12/2016

Però això no treu que pugui ser un castellanisme

2 min

Molts correctors convertim els “Això no treu que...” en “Això no impedeix que...” Per fer-ho ens avalen un seguit de llibres d’estil, però també els diccionaris. Al castellà-català de l’Optimot hi trobem que esto no quita equival a això no impedeix i el DIEC2 no recull, entre les accepcions del verb treure, el sentit d’ obstar o impedir.

El fet que el verb castellà quitar equivalgui sovint a treure ens hauria portat a creure que són verbs sempre equivalents, però igual que un lladre no ens treu la cartera -ens la pren- tampoc sembla que aquest quitar que vol dir impedir (és la 4a accepció del DRAE) pugui tenir en treure un equivalent genuí.

Per tot això, quan remenant la gramàtica de l’IEC (GLC) em trobo això no treu en l’extens i detallat índex analític, m’espero que en parli per fer-ne una condemna més o menys explícita, però quan vaig a 30.3.6h constato que hi surt només com un exemple de construcció concessiva al costat d’ això no impedeix, això no obsta i això no és obstacle.

És una badada? Costa de creure en un llibre que ha d’haver sigut repetidament corregit per experts. Si no ho és, hem d’entendre que la GLC considera que treure també vol dir impedir, ser obstacle. Ara bé, si ho vol dir caldria que aquest sentit aparegués al diccionari normatiu. Però el mateix ÉsAdir, que l’admet, fa constar que no està recollit al DIEC2.

És un ús que sí que trobo, com és lògic, en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana, però el fet que els dos exemples que ens en dóna siguin d’autors moderns poc reconeguts no fa sinó incrementar la sensació que es podria tractar d’un castellanisme relativament recent.

En tot cas, el que sorprèn de tot plegat és que una expressió que és des de fa molts anys objecte de prevencions entre els professionals de la correcció sigui inclosa com a exemple genuí, i sense cap comentari addicional, en la nova gramàtica, i aparegui en el seu índex analític.

stats