Eren rics i bohemis. L’art era la vida i ni l’art ni la vida tenien fronteres. Volien ser moderns i ho eren. Eren catalans. El seu món era el món, començant per París. El seu món era la pintura, la literatura, l’esport, els avenços tecnològics... No paraven quiets. Van tenir el seu moment d’esplendor en el tombant del segle XIX al XX, en una Barcelona que bullia de projectes i contrastos. Els van batejar com a modernistes. Eren quatre gats, però quins gats!

Un d’ells, el menys pintor però potser el més artista, i en tot cas el més polièdric, surt ara de l’ombra de Ramon Casas i ens apareix en tota la seva dimensió: és Pere Romeu, l’amic que pedalejava en el tàndem ciclista immortalitzat el 1897. El filòleg i polític Josep Bargalló publica la biografia Les set vides de Pere Romeu (A Contra Vent), una capbussada de més de 400 pàgines en el món inesgotable d’aquest descendent d’indians de Torredembarra -el poble de Bargalló- que va passar com una estrella fugaç pel firmament modernista i que ara és justament reivindicat.

D’ell en sabíem poca cosa més que havia fundat i regentat el mític Els Quatre Gats (els altres tres gats eren Casas, Rusiñol i Utrillo). Com que pràcticament no tenia obra pròpia, s’havia quedat sense passat. Com que havia mort prematurament el 1908, s’havia quedat sense futur. El tòpic, fet a pinzellades de traç gruixut, havia engrandit el seu pas per París i l’havia fet morir en la misèria, dues imprecisions notables que ara queden resoltes. A París, on efectivament va treballar a Le Chat Noir, s’hi va estar poc, no va arribar a un any entre el 1892 i el 1893. I pel que fa al seu sobtat decés als 48 anys, el va agafar com a propietari al passeig de Gràcia d’un negoci de cotxes, aleshores un producte realment de luxe.

Però sobretot el que no sabíem prou de Pere Romeu és la seva passió pels esports, quan començaven a treure el cap i eren sinònim de modernitat i exclusivisme: va practicar i promoure el ciclisme, el motor (cotxes), l’esgrima, la vela... Va fundar i dirigir clubs, associacions, negocis. Per a Romeu esport i art anaven units. Tot formava part d’una manera de viure, la vida com a provatura, com a investigació, com a afany de novetat. Els artistes creen, inventen, són pioners. Ell va crear esports com qui pinta quadres. I tot va confluir a l’emblemàtic Els Quatre Gats, on tant s’hi celebraven sessions d’esgrima, amb ell mateix com a contendent o professor, com hi exposaven joves pintors desconeguts, començant per Picasso, o s’hi feien espectacles d’ombres xineses, concerts i sessions poètiques. Art sense fronteres. I el qui unia totes les salses era Pere Romeu, finançat pels seus amics i entreparents rics que havien fet fortuna a les Amèriques, algunes de maneres poc confessables i moltes amb els orígens a Torredembarra.

Aquest és el Pere Romeu, icona del modernista pur, bohemi i emprenedor, que ens descobreix Bargalló en un llibre torrencial, a vegades excessiu, que ho vol dir i lligar tot. Fins al punt que al final, en un gir inesperat, fins i tot apareix Josep Suñol, el president del Barça assassinat pels franquistes el 1936. Com si Bargalló, incontinent en la investigació, s’hagués encomanat de l’esperit d’un Romeu que tot ho volia provar.