JAUME CLARET

Palestina subsisteix

Quan el 1979 va aparèixer la primera edició d'aquest llibre, no era clar que l'opinió pública internacional conegués l'existència del poble palestí. El Pròxim Orient ja apareixia de forma reiterada als informatius, però els enfrontaments es caracteritzaven com a àrab-israelians , gràcies a l'eficàcia comunicativa sionista. Contra aquest biaix, el reconegut crític literari Edward Said (Jerusalem, 1935 - Nova York, 2003) aixecava la veu per reivindicar que Palestina existia.

Publicat sota la influència directa de la revolució iraniana i els acords de Camp David, La cuestión palestina és resultat directe de la desfeta de la Guerra dels Sis Dies, quan es fa evident la impossibilitat d'una solució militar, la primacia dels interessos particulars en l'actuació dels suposats aliats àrabs i la debilitat palestina dins l'escenari internacional, especialment davant dels Estats Units. "Per a Israel, per tant, el palestí és o bé un terrorista , o bé un ens essencialment apolític", denuncia l'assagista, amb l'agreujant que aquesta era la visió dominant del moment.

L'autor de llibres com Orientalismo s'esforça per oferir un relat alternatiu, menys maniqueu i més divers: parla de la persecució, l'exili ("la condició fonamental de la vida palestina"), la diversitat i les aspiracions del seu poble. Però, sobretot, busca legitimar l'OAP de Iàsser Arafat com a interlocutor vàlid i representant autoritzat del poble palestí, en una negociació de mutu reconeixement que troba ineludible.

Tanmateix, quan la negociació es produeix, té lloc sota unes circumstàncies tan contràries als interessos palestins, conseqüència de l'error tàctic durant la Guerra del Golf, que Said es manifestarà públicament contrari als Acords d'Oslo. Fruit d'aquesta oposició, sorgeix la revisió i reedició del 1992, on incorpora tretze anys de canvis constants i la denúncia d'una debilitat palestina creixent.

Tres dècades més tard, l'actualitat ha fet envellir prematurament la part factual del llibre i, fins i tot, algunes de les seves anàlisis. Amb tot, manté part del seu valor com a testimoni d'una època quan, paradoxalment, es veia difícil que tot pogués empitjorar.