Una petita selecció de la millor poesia

L'any 2012 ha estat un molt bon any per a la poesia. Col·leccions de llarg recorregut han afegit nous títols d'interès: Edicions 62 ha publicat Narcís Comadira ( Lent ) i Carles Hac Mor ( Dietari del pic de l'estiu ); Proa ha donat a conèixer els últims llibres de Joan Margarit ( Es perd el senyal ), Miquel de Palol ( Aire amb cel de fons ) i Andreu Gomila ( Carrer dels dies ); Cafè Central, que publica quatre títols cada any des de fa més de dues dècades, enguany ha traduït William Blake ( Les noces del Cel i de l'Infern ) i Dilip Chitre ( Vint esmorzars cap a la mort ) i ha publicat poemaris de Vicent Alonso ( En l'aspre vent del nou món ) i Arnau Pons ( Llum de ganivet ).

Col·leccions més joves com la de Meteora, LaBreu i Lleonard Muntaner han fet una feina excel·lent. Meteora s'ha atrevit amb un nou llibre d'Antoni Vidal Ferrando, Gebre als vidres, i amb la recuperació d' El gall canta per tots dos , d'Agustí Bartra. LaBreu ha afegit sis títols més a la col·lecció cada vegada més indispensable d'Alabatre, entre els quals destaquen Galtes de perdiu , d'Andreu Subirats; la traducció d'Arnau Pons del poemari de Paul Celan De llindar en llindar ; El romanço d'Anna Tirant , de Josep Pedrals, i El fàstic que us cega , de Joan Todó. Lleonard Muntaner ha posat sobre el taulell de novetats la poesia completa de Joan Vergés i una antologia de Josefa Contijoch que porta per títol Ganiveta. 1964-2011 .

Editorials com Alpha han presentat llibres exquisits com Pedra i pinzell , en el qual Manel Ollé ofereix una selecció de poesia xinesa clàssica. Adesiara ha publicat La sonata del clar de lluna , de Iannis Ritsos; i CCG Edicions, una traducció de Carles Duarte i Mireia Vidal-Conte d'Eugénia de Vasconcellos, La casa de la compassió . Dels pocs autors que han fet doblet enguany hi ha Hilari de Cara, que ha donat a conèixer Nunc (Moll) i Via bàltica (Denes), i Biel Mesquida, amb la recuperació d' El bell país on els homes estimen els homes (La Butxaca) i els monòlegs lírics d'Els missatgers no arriben mai (El Gall).