UN TAST DE CATALÀ

Novetats i mancances en la versió digital del DIEC2

Des de fa poques setmanes els usuaris del DIEC2 en línia hem tingut l’agradable sorpresa de constatar que, quan hi busquem una paraula, damunt del resultat de la cerca hi ha quatre botons que ens permeten trobar-la, si hi és, en quatre diccionaris més. És un recurs digital que escurça i enriqueix el camí de qualsevol recerca lèxica i facilita la feina dels professionals de la llengua i, especialment, dels que en fan un ús creatiu.

El botó DCVB obre la porta a l’immens cabal dialectal de l’Alcover-Moll, que gràcies a un projecte conjunt dels governs de Catalunya, Andorra i les Balears ja estava en línia i era consultable des del 2003.

El DDLC, el més desconegut Diccionari descriptiu de la llengua catalana, també consultable des de fa anys en línia i que, com deixa clar el seu nom, es limita a descriure les paraules partint del seu ús real i al marge de consideracions normatives. Dirigit per Joaquim Rafel i Fontanals i encara en procés d’elaboració, no és un diccionari d’ús en el sentit més ampli, sinó que es basa en un corpus tancat que es va crear prèviament i que recull textos molts diversos escrits entre el 1832 i el 1988.

Però la novetat que els aspirants a escriptor agrairan més és el botó que porta a un Diccionari de sinònims d’Albert Jané que, per vicissituds editorials, no havia tingut la divulgació que mereixia i ara ha sigut afinat amb estratègies digitals. Algunes encara cal polir-les per fer la cerca des del DIEC2 més àgil i directa.

Finalment, el botó CiT ens du a un portal amb 170.000 termes científics i tecnològics. En aquest cas, l’eina més útil i completa continua sent el Termcat. Cal tenir en compte que molts termes del CiT o el Termcat no tenen entrada al DIEC2 i, per tant, no són accessibles partint-ne.

Les dues gran mancances, no em cansaré de repetir-ho, són un diccionari d’ús de debò contemporani -en la línia del no reeditat ni digitalitzat GD62 de López del Castillo- i un Castellà-català fet de cap i de nou i amb cara i ulls. El de l’Optimot, sent el millor, és molt i molt millorable.