SOMIA TRUITES

Nellie Bly: una volta al món saludant Jules Verne

Bly, precursora del periodisme d’investigació, va donar al volta al món en 72 dies el 1899, fent parada a Amiens, a casa de l’escriptor francès

Nellie bly  Una volta al món saludant jules verne / ARA Zoom

Jules Verne vivia retirat a Amiens, on rebia poques visites. Dedicava el temps a llegir, escriure i passejar el seu gos Folette. Però el 23 novembre del 1889, el gran escriptor francès va obrir les portes de casa seva a Nellie Bly, després de llegir que aquesta periodista nord-americana es proposava donar la volta al món en menys de 80 dies, en homenatge a la seva obra, La volta al món en vuitanta dies, publicada el 1873. Verne, poc amic de rebre gent, la va convidar, malgrat que Amiens no quedava precisament en la ruta que tenia previst seguir Nellie Bly. És a dir, visitar Jules Verne podia significar perdre un temps d’or i no baixar dels 80 dies. Però Nellie Bly era irreductible: va acceptar la invitació, va visitar Verne i es va sortir amb la seva: va completar la ruta en 72 dies.

Elizabeth Jane Cochran havia nascut a prop de Pittsburgh el 1864 en una família modesta d’origen irlandès. L’Elizsabeth semblava destinada a ajudar en els negocis familiars, però va tenir sort de viure en una societat masclista. Sí, sort. Per un cop, ser víctima del masclisme va servir d’alguna cosa: li va obrir una porta, ja que va llegir una columna al Pittsburgh Dispatch anomenada “ What girls are good for ”, on es ridiculitzava les dones. L’Elizabeth va enviar una carta de resposta anònima tan ben escrita al diari que el director la va voler conèixer i la va contractar com a redactora. Precursora del periodisme d’investigació, va adoptar el pseudònim Nellie Bly i uns anys més tard es va traslladar a Nova York, on va ser contractada al New York World, un diari propietat d’un tal Joseph Pulitzer, un hongarès que havia fet de soldat abans de dedicar-se a la premsa. Pulitzer, que crearia anys després un premi destinat a ser motiu d’orgull quan te’l donen, va donar ales a Nellie Bly, publicant-li un reportatge que va aixecar una gran polseguera, ja que la periodista es va fer passar per boja per ser internada en un psiquiàtric i així denunciar com persones amb problemes petits eren maltractades per metges sense tacte ni formació.

Convertida en una celebritat, el 1899 va ser l’escollida pel New York World per intentar donar la volta al món més ràpida. Nellie Bly va haver de competir amb Elizabeth Bisland, una reportera del Cosmopolitan, també de Nova York, que intentava anar més ràpida que ella seguint una ruta diferent. És a dir, les dues publicacions van organitzar un concurs entre les seves redactores. El repte era reduir els 80 dies que havia trigat el nord-americà George Francis Train el 1870, una fita que havia inspirat el llibre de Jules Verne, publicat poc després d’aquell viatge de Train.

El 14 de novembre del 1899, Nellie Bly sortia amb una sola maleta petita amb quatre mudes i els diners amagats en una bosseta penjada del coll. En total, va trigar setanta-dos dies, sis hores, onze minuts i catorze segons a sortir i tornar a Hoboken, el moll de Nova Jersey on havia pujat al vaixell que la va portar primer a Londres, primera etapa del viatge. Bly va derrotar Bisland i es va convertir en la primera dona a donar una volta al món sola. Fent-ho, a més, més ràpidament que cap home.

De la capital britànica, la Nellie havia saltat a França, on es va desviar dos dies per trobar-se amb Jules Verne, i posteriorment va agafar un vaixell cap a Brindisi, Itàlia, que, travessant el canal de Suez, la va portar fins a Colombo, Sri Lanka. D’aquí va agafar un altre vaixell fins a San Francisco. Ara bé, va arribar a Califòrnia dos dies més tard del previst, i per això va perdre el tren que volia agafar. Pulitzer, però, li va pagar un tren privat per arribar a temps d’establir un nou rècord. Quan va tornar a casa, es va trobar, entre altres felicitacions, un telegrama firmat per Jules Verne i la seva dona, que havien seguit la seva aventura. Poc després, George Francis Train recuperava la condició d’autor de la volta al món més ràpida del món: la va fer en 67 dies. Però aquesta és una història diferent.

Més continguts de llegim