ELS LLIBRES I LES COSES
Llegim 25/10/2014

Microhistòria (optimista) de Catalunya

i
Ignasi Aragay
2 min
Microhistòria (optimista)  de Catalunya

És un autor nou. Una altra descoberta d’Isabel Martí, l’editora de La Campana. El seu nom, Joan Bosch (Barcelona, 1971), físic de formació, que com tants joves va iniciar-se professionalment a l’estranger, a Boston, on va aterrar amb un cert complex d’inferioritat i on aviat va adonar-se que nord enllà tampoc són tan perfectes. Aquí també ens en sortim prou bé, a vegades molt bé. Per demostrar-ho, remenant en la història contemporània s’ha capbussat en cinc projectes concrets de persones que han demostrat una capacitat de treball i innovació espectaculars. A la manera dels moments estel·lars de la humanitat de Stefan Zweig, ha escrit els Moments estel·lars de Catalunya. L’obra serà a les llibreries el 6 de novembre. Us n’avanço un tast.

Es tracta d’un treball de microhistòria divulgativa i optimista. Els personatges i casos escollits són: Lluís Domènech i Montaner i el seu efímer Hotel Intercontinental per a l’Exposició Universal del 1888 a Barcelona; Enric Prat de la Riba i la Mancomunitat; Josep Trueta i l’innovador mètode per vèncer la gangrena; Josep Bonaplata i la primera gran fàbrica tèxtil a vapor; i Pere Pugès i els orígens de l’Assemblea Nacional Catalana. Què els uneix? Convicció, professionalitat, talent, risc, catalanitat i, en tots ells -menys l’últim, del qual encara no en sabem la fi-, un èxit agredolç. No m’entretinc en la Mancomunitat d’en Prat, prou coneguda, tot i que Joan Bosch sap ficar-se molt bé en el moment i la psicologia d’aquell “discret forjador d’estats”. En canvi, tot i que Domènech i Montaner és un dels grans arquitectes del Modernisme, són pocs els que saben res de l’Hotel Intercontinental, un encàrrec impossible de l’alcalde Rius i Taulet: amb 600 habitacions i 2.000 places, es va fer en quatre mesos al que avui és el Moll de la Fusta, en un terreny inestable i amb un sistema constructiu totalment nou, amb milers d’obrers treballant-hi nit i dia. La premsa de tot el món se’n va fer ressò. Després de l’Exposició va ser destruït i pràcticament no n’ha quedat rastre. El cas de Trueta també ha sigut prou divulgat, però el relat que en fa Joan Bosch és d’un gran detallisme i impacte emocional, una fantàstica aventura humana, també amb repercussions internacionals. La història de Bonaplata no es queda curta: importar la Revolució Industrial de Lancashire a Catalunya no és cap broma. El vapor Bonaplata, primer de la Península, va començar a funcionar el 1933 al carrer Tallers de Barcelona, el mateix any que al poble de Waltham, a tocar de Boston, arrencava el primer dels Estats Units.

El llibre acaba amb l’arquitecte Pere Pugès i quatre amics engegant l’estiu del 2009, a través d’un sistema informàtic que garantia l’anonimat dels participants, la xarxa MxI (Moviment per la Independència), formada per quaranta personalitats elaborant un document que seria el germen de l’ANC.

stats