UN TAST DE CATALÀ

Més dubtes lingüístics al voltant de l’Ebola

Un periodista de darrere meu es demanava ahir en veu alta:“Per què en diem Ebola del que a tot el món se’n diu Èbola?” I ho deia amb el punt de fatiga de qui té la sensació que de vegades li allunyen expressament el que és correcte del que ell diu.

Alguna vegada jo també la tinc. Segurament seria bo catalanitzar més estrangerismes (si més no, els més integrats) posant-hi l’accent on el posa la intuïció i no la llenguad’origen. Seguint, per entendre’ns, el model de futbol i no el de víking.

Però no confonguem tot el món amb l’espanyol, que ens aïlla d’un món plural. Ebola és pla en anglès, agut -no cal ni dir-ho- en francès, esdrúixol en italià i, per acabar-ho de fer variat, esdrúixol al portuguès de Portugal i pla al del Brasil.

Fer-lo pla no és antiintuïtiu -és pronunciar-ho com tabola o com carambola - i sembla que s’acosta més a la manera com pronuncien les llengües africanes el riu del Congo que dóna nom al virus.

Més dubtes. Hi ha consens a fer la o oberta, però no a l’hora de decidir si la e i la a s’han de relaxar i ser vocals neutres (als dialectes on pertoca fer-ho) o han de mantenir la tensió [e] i [a], com se sol fer amb alguns manlleus. El Termcat ho admet tot, i jo ho relaxaria.

L’últim dubte és només gràfic. Els mitjans en castellà opten, en general, per ébola i els catalans per Ebola. L’excepció és La Vanguardia en català, que escriu ebola.

I és que la RAE -a diferència de l’IEC- tendeix a minusculitzar les malalties que contenen un nom propi quan aquest nom propi ja es fa servir, aïllat, com a nom comú. Al DRAE hi trobo párkinson i al Panhispánico fins i tot alzhéimer.

És un criteri que també segueix el Diccionari normatiu valencià. A l’ARA no el seguim però podríem fer-ho: és bastant defensable.

I si el lector, quan arriba aquí, sospira per un criteri unitari, que es consoli comparant els rotatius londinencs The Times ( ebola ) i The Independent ( Ebola ). Normalitat no equival a uniformitat.

Més continguts de llegim