L’ESCUMA DE LES LLETRES

Més, però poc

Gràcies al baròmetre del CIS encarregat pel ministeri d’Educació espanyol amb dades del 2015, podem comparar xifres de lectura actuals amb les del començament de la crisi. D’entrada cau la garrotada: a Espanya, prop d’un 40% dels ciutadans no llegeixen mai cap llibre, de cap mena. Fa basarda, és una xifra que avergonyeix, però al seu costat, un cop has paït la dada, et diuen que, en tot cas, és millor que la de fa uns deu anys. El missatge del ministeri intenta ser positiu: malgrat la crisi, en els últims set o vuit anys ha augmentat el nombre de lectors (no gaire, tanmateix, un 3% o un 4%). És el mateix missatge de les nits electorals: no perd mai ningú. Se suposa que Espanya és un Estat amb estàndards culturals occidentals. Per entendre’ns, no és com Mèxic, amb més de cent milions d’habitants, però amb una conformació cultural complexa, amb una població indígena molt nombrosa que, de fet, com en altres països americans, provoca la sensació que dintre d’un estat n’hi ha dos o tres més. Espanya no té un tant per cent indígena analfabet que viu a les muntanyes i que fa baixar els índexs estadístics. L’estadística espanyola -i els índexs catalans no són gaire diferents- és pura i dura i no té doble lectura. Perquè, fins i tot en el cas d’entendre la lectura positiva de la dada, què implicaria? ¿Que hauríem de trigar 50 anys a situar-nos en uns percentatges decents?

LLEGIU, QUE EL MÓN S’ACABA

Perquè a continuació, si hi sumem el 7% que afirmen que han llegit només un llibre en tot l’any ens col·locaríem en un 47% de la població que ha llegit zero llibres o un. I el pitjor és que, tal com evolucionen la tecnologia i els hàbits culturals, aquest 47% ja no caldrà redimir-lo perquè empalmarà directament amb les generacions futures en què el mateix concepte de lectura, de llegir, variarà. En fi, anem-nos preparant per a la marginalitat. És el lloc, entre d’altres, on la majoria de governs volen veure situat el teixit cultural. L’excusa de la crisi els ha facilitat molt la feina, sobretot a l’hora de justificar-se. I perquè no sigui dit, i els últims, però no els pitjors, lloem, amic i amigues, el 5,5% de valents que l’any passat van llegir entre 9 i 12 llibres (més de 12 és estadísticament marginal).