EL SECRET DE...

Mauro Corona

Mauro Corona és un autor de culte a Europa, admirat per escriptors com Gregorio Morán, que és qui l'ha fet més conegut entre el públic a casa nostra. Si pensen en Morán, es poden fer una idea del perfil de Corona: home savi, gran cor però capriciós, de reaccions primàries i males puces. I virtuós de la ploma. Corona també és la quinta essència del bon salvatge, de l'home bondadós que viu als Alps italians lluny dels vicis de la ciutat. Sembla sortit d'un capítol de Gran Nord . Corona era escalador, treballava la fusta i després el marbre al poble d'Erto. El 1963 la presa de Vajont es va desbordar i va arrasar Erto i d'altres contrades. Van morir gairebé 2.000 persones. L'abans i el després l'explica a Fantasmas de piedra (Altaïr), que el va fer famós.

Qui el va convèncer perquè publiqués va ser el matrimoni Magris, més en concret la dona, Marisa Madieri. El 1997 visitaven Erto i Madieri va descobrir Corona treballant escultures de fusta. Corona, que és conegut per una incontenible tendència a voler seduir les dones, va dedicar el temps a Madieri mentre Magris voltava per Erto. Madieri va descobrir els contes de Corona i va fer el possible perquè els publiqués.

Albert Padrol, editor d'Altaïr, m'explica que quan va visitar Corona a Erto l'escriptor també va estar més pendent de la seva muller que d'ell. "És la seva manera de ser", diu mentre em mostra la fotografia de Corona que publiquen a El mundo equivocado . La va fer el mateix Padrol. Hi surt Corona amb cara de no em molestis escrivint assegut sobre un llit i una taula de fusta. És el racó on treballa, un escenari d'ermità. Padrol té un munt d'anècdotes de Corona. La més felliniana és la següent: Padrol va ser a Erto durant la Setmana Santa. El municipi celebra aquells dies unes representacions teatrals dels darrers dies de vida de Jesús. Corona assumeix el paper de Judes, però aquell any alguna cosa no va anar bé i va acabar amb una sonada discussió amb veïns del poble perquè l'escriptor els recriminava que en una representació de feia 30 anys el van deixar penjat dalt d'un arbre i no el van baixar fins hores més tard.