Llegim 06/04/2013

Massa negre, mai prou ric

i
Montse Virgili
2 min
L'exemple moral i literari  de Thomas Hardy

De bon inici, el títol No soy Sidney Poitier ens intriga. Un cop el comencem a llegir i descobrim que el nom del protagonista és exactament No soy Sidney seguit del cognom Poitier ens abandonem a la rialla d'aquesta faula en forma de novel·la. Blackie Books va donar a conèixer Percival Everett amb la valenta X , que denunciava el racisme en el món literari.

El prolífic escriptor nord-americà relata la història d'un jove negre nascut d'un embaràs fora de sèrie (24 mesos dins una panxa). La durada extraordinària de la gestació és proporcional a la curiosa existència que durà el noi Poitier. Orfe des de ben jove, el magnat de la comunicació Ted Turner es farà càrrec de la seva educació. Everett només n'agafa el nom per crear un personatge de ficció i el converteix en una espècie de Ted Danson de la sèrie de televisió Bored to Death . És a dir, un excèntric amb el sentit de l'humor desafiant i deliciós propi de tots els personatges d'Everett.

Més enllà d'aquesta suplantació entre els dos Teds que m'ha perseguit durant la lectura del llibre, el protagonista de la novel·la és el xicot No Soy Sidney, que troba la seva pròpia identitat a partir de la negació. Massa negre per a alguns, massa educat per a d'altres i sobretot massa ric, no encaixa amb la idea de l'afroamericà que espera la societat. Des d'aquesta premissa, l'orfe milionari criat per l'inventor de la tele per cable viu cada episodi de la seva vida com una pel·lícula del guanyador d'un Oscar. Els amants del cinema descobriran en la trama de la novel·la algunes de les pel·lícules més conegudes de Sidney Poitier, l'actor amable i polit que el públic blanc de l'Amèrica dels 50 va empassar-se tan bé. Everett ha escrit una novel·la d'aventures amb les trames de les pel·lícules de Poitier. Els cinèfils reconeixeran En la calor de la nit , Fugitius , Endevina qui ve a sopar aquesta nit i Els lliris dels prats . Amb la base dels guions del Hollywood clàssic i la ingènua malenconia d'un Wes Anderson literari, Everett ens recorda que vivim en una societat racista que només s'oblida d'aquest sentiment quan veu virolla pel mig. Potser a algun lector li farà nosa tanta referència fílmica. No valen els escarafalls, Everett ha escrit un llibre entretingut i intel·ligent. Si de cas, li sobra un pèl de metratge.

stats