EL NOM, EL MÓN

Marta

"Marta, l'embruix de tu m'ha tant sotmès/ que ja ni em dol la vida que no visc/ i em perdo amb tu per llocs inconeguts/ i no hi ha espai entre el teu cos i el meu./Arribarem al cor de l'espiral / ponts a través, sense temor del vent,/ mars a través, esperonats pel foc./ Boja com jo, m'escoltes i somrius./ Tots els camins són bons per fer camí". Quantes Martes, a Catalunya, deuen el seu nom a aquest o altres poemes del llibre Estimada Marta , de l'estimat i molt llegit poeta Miquel Martí i Pol? Quan un poeta inclou un nom de pila en els seus versos és com si l'enlairés i li afegís una pàtina de lirisme (un altre dia parlarem de Laura, o de Beatriu). Miquel Martí i Pol va aconseguir, entre moltíssimes altres coses, que cada vegada que pronunciem "Marta" ens recordem d'aquelles paraules enceses: l'embruix de tu m'ha tant sotmès...

Abans d' Estimada Marta , aquest nom ja era molt comú a Catalunya. Arreu del món, en realitat, com tots els noms que podem trobar a la Bíblia. Marta de Betània, la germana de Maria i de Llàtzer, símbol de l'amor fratern i de la fe que pot aconseguir el que es proposi, fins i tot el retorn del mort estimat.

Jesús va visitar tres vegades la casa dels seus amics de Betània. Sant Lluc va recollir la primera d'aquestes estades al seu evangeli, deixant-hi constància d'un missatge que sempre m'ha semblat radicalment feminista. Jesús arriba a la casa dels seus amics i mentre Marta s'ocupa de les tasques domèstiques per atendre el convidat, la seva germana Maria seu amb Jesús i l'escolta. Marta es queixa que la seva germana no l'ajudi i Jesús li diu: "Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n'hi ha una de necessària. Maria ha escollit la millor part, i no li serà pas presa". En les interpretacions que fa l'Església catòlica d'aquest passatge, se sol dir que Marta i Maria personifiquen dues maneres femenines de viure la fe: activa i contemplativa. Però per a mi, el missatge, dos mil anys després, és clar: entre posar rentadores i la paraula, sempre això segon, que mai no ens serà pres.