EL SECRET DE ...

Mario Torrecillas

És una d’aquelles poques persones que si demà caigués una bomba atòmica a Barcelona sobreviurien. És un supervivent nat. Sosté l’existència amb ben poc, amb el que es troba en un contenidor, amb les restes d’una taula, amb la generositat dels amics. Amb un telèfon filma documentals amb nens d’arreu del món que s’han fet un nom. Com a guionista, ha publicat dues novel·les gràfiques amb Glénat i ara presenta Dream Team (Rerservoir Books), un còmic de 400 pàgines il·lustrat per Artur Laperla.

Dream Team és la història d’una mentida d’un nen per salvar el pare. La creació del text va tenir detalls que delaten el caos creatiu de Torrecillas. L’autor explica que escriu els guions en el bloc de notes del mòbil, caminant: “No puc estar quiet ni cinc minuts”. Coses que veu en les passejades inspiradores acaben colant-se en l’obra: a prop d’on viu, hi ha un centre d’atenció per a gent sense recursos que apareix a la novel·la, malgrat que la història passa a València.

L’ús del bloc de notes del mòbil és un gran avenç tecnològic per a Torrecillas perquè hi havia guions anteriors que els escrivia en papers de publicitat que recollia de les bústies. Acumula tants papers i idees que d’un treball que havia de tenir 170 pàgines va passar a 400. Des que té smartphone utilitza el WhatsApp per perfeccionar els diàlegs. A Dream Team hi surt una assistenta social que s’ha construït a partir de converses de WhatsApp amb el seu amic Juanjo Sáez. Escull la persona real que ha d’inspirar la ficció i hi interactua per elaborar les seves paraules. Torrecillas volia que el llibre es titulés Fuera de juego però l’editorial ho va descartar perquè hi ha massa llibres amb aquest títol. De fet, aquest Sant Jordi, voltant, ho vaig confirmar: a La Central en tenen 13 de registrats amb aquest títol.

Torrecillas i Laperla són del Llobregat, fills de barri humil. Laperla retrata aquest món de barriada amb colors, alegre, fins i tot amb punts tropicals. Dream Team és una història dura, el pare protagonista és alcohòlic, però, tot i això, el còmic no perd la vitalitat: “No sempre plou quan el teu pare és un borratxo”, diu Laperla.