EL SECRET DE...
Llegim 10/11/2012

Marc Masdeu

i
Cristian Segura
2 min

Marc Masdeu va deixar per amor fa vuit anys el Vallès Occidental i es va traslladar a Soses, al Segrià. Aïllat de la vida urbana, amb 35 anys s'ha consolidat com un dels poetes catalans més reconeguts. Té tres poemaris premiats, dues obres traduïdes de l'anglès -l'última és Prufrock i altres observacions de T.S. Eliot-, una novel·la publicada (Les tombes buides , a Cossetània) i una altra que publicarà LaBreu el 2013, Peus de fang .

Demano a Masdeu un secret de l'obra poètica i un altre de la narrativa. Dels llibres de poemes El gos autodidacte i Els escalfadors (tots dos a Proa), l'autor m'explica la història de les il·lustracions de portada. Són dues pintures horitzontals, abstractes, precioses, d'Àxel Oliveres. Masdeu va entrar en contacte amb Oliveres el 2002 a través de l'home que li va ensenyar a escriure poesia, Francesc Garriga, a qui va conèixer en la primera edició de la Setmana de Poesia de Sant Cugat. Oliveres era de Matadepera, com Masdeu. Havia il·lustrat una portada de Garriga i Masdeu li va demanar fer-ho per als seus llibres. Masdeu té les dues pintures penjades al seu despatx, en part com a tribut a Oliveres: va morir el 2006 en un accident de trànsit. El secret narratiu és de Les tombes buides i toca directament en la història bandarra que té Soses. El llibre és un seguit de contes entrelligats protagonitzats pels veïns d'un poble inspirat en Soses. Un dels escenaris cabdals de Les tombes buides és un bar i casa de joc que hi ha als afores del municipi. Masdeu es va inspirar en una petita edificació abandonada que hi ha en una arbreda de Soses, arribant-hi per la carretera de Lleida. "Era el bar Los Cuatro Vientos i el regentava una senyora de moral alegre que sembla que ensenyava els pits i les cuixes als joves". Al llibre també hi surt aquest personatge, una dona amb un passat enigmàtic. Masdeu ha confirmat per diverses fonts que a Los Cuatro Vientos, tal com explica al llibre, s'hi celebraven timbes de cartes clandestines, on s'havien apostat molts calés i fins i tot les escriptures d'algun habitatge del poble, que la senyora guardava com a avaladora de la juguesca.

stats