A El gos dels Baskerville el detectiu Sherlock Holmes s’encara amb un dels casos més singulars de la seva trajectòria. El baró anglès Sir Charles de Baskerville mor en estranyes circumstàncies durant una passejada. Tot i que no es descobreixen senyals de violència en el cadàver, l’home mor fent una ganyota “gairebé increïble”, i al costat hi ha “les petjades d’un gos gegant”. El doctor de la família, James Mortimer, ho relaciona amb la maledicció que la família arrossega.
Instal·lat a la propietat dels Baskerville amb Watson, Holmes és informat del segrest de la filla d’un granger per part d’un avantpassat l’any 1742. L’antic Baskerville va arribar a fer un pacte amb el diable per recuperar la noia, que havia fugit del captiveri, tot i que un gos enorme acabaria amb ell llançant-se-li al coll. Les coses es compliquen amb l’arribada del nebot de Sir Charles, Henry, en principi hereu únic del difunt. L’investigador privat descobrirà que no és així, i de retruc desemmascararà què s’amaga rere la maledicció canina.
Basada en una llegenda de Devon, el lloc on transcorre l’acció de la novel·la, El gos dels Baskerville va ser publicada per entregues a The Strand Magazine entre l’agost del 1901 i l’abril del 1902. Va ser la tercera de les quatre novel·les protagonitzades per Holmes.
