ARA Llegim
ARA
Barcelona

Avancem un dels nous microrelats de Lydia Davis

L'autora nord-americana deixa de ser inèdita en català gràcies al recull 'Ni puc ni vull', traduït per Yannick Garcia i publicat per Edicions de 1984

Lydia Davis / T.COTE Zoom

Els relats de 'Ni puc ni vull' se situen a la frontera de l’aforisme esmolat i les entrades d’un dietari personal. En la brevetat, Lydia Davis explota el seu univers quotidià, empeltat d’ironia, ritme i intel·ligència. Aïllant els elements més ínfims del dia a dia i mirant-se’ls del dret i del revés, Davis n'extreu observacions d'una gran sagacitat que sovint poden ser confoses amb l'extravagància.

Lydia Davis (Northampton, Massachusetts, 1947) és autora d’una novel·la i de sis reculls de relats breus previs, el darrer dels quals, 'Varieties of disturbance', va ser finalista del 2007 National Book Award. L’any 2013 va ser guardonada amb el prestigiós Man Booker International Prize. A més d’escriure, és traductora del francès especialitzada en literatura i filosofia i ha traduït, entre altres, autors com ara Flaubert, Proust i Blanchot. Enrique Vila-Matas descriu el món literari de l’autora com una combinació d’intel·ligència, brevetat aforística, originalitat estètica, comèdia lleugera, influx filosòfic i saviesa humana.

Entre el gairebé centenar de relats de 'Ni puc ni vull' hi ha aquest:

Al banc

Vaig al banc amb la meva bossa de penics i els aboco a una màquina perquè els compti. Una caixera em demana que endevini l’import dels penics que porto. Aventuro uns 3 dòlars. No l’encerto. N’hi ha 4,24. Però, com que només m’he equivocat d’1,99 dòlars de la quantitat correcta, opto a un premi. Al banc, molta gent que tinc a prop em felicita amb amabilitat. Puc triar entre diversos premis. Quan descarto el primer i el segon, i diries que estic a punt de descartar l’altre, la caixera, neguitosa, m’obre una caixa forta de seguretat i me n’ensenya tot el catàleg, entre ells una guardiola de plàstic grossa d’aquelles de porquet, un llibre i colors per pintar i una piloteta de goma. Al final, per no defraudar-la, trio el que em sembla el millor de tots: un disc volador molt bonic, amb funda inclosa.