EL SECRET DE...

Lluís Foix

El periodista Lluís Foix -que ha dedicat bona part de la seva vida professional a La Vanguardia - ha escrit un llibre de records, sobretot de la postguerra a Rocafort de Vallbona (l'Urgell), el seu poble natal. La marinada sempre arriba (Columna) és un recull de relats breus sobre personatges de la memòria personal i col·lectiva que Foix va compartir dimarts passat en una trobada amb lectors -majoritàriament veterans, com ell- a Sarrià.

L'acte a la llibreria A Peu de Pàgina va tenir detalls de sessió de teràpia col·lectiva, recordant plegats, autor i lectors, els estralls d'una guerra que fins fa poc continuaven silenciats. Començant per les discussions dins les mateixes famílies -la de la mare de Foix era d'esquerres i catalanista; la del pare, de dretes-. Descriu experiències de joventut com el dia que amb 16 anys va arribar per primer cop a Barcelona, en Alsina Graells. L'autocar el va deixar a la ronda Universitat. Portava una maleta de cartró i el seu aire de noi de poble. No sabia ni on dormiria aquella nit. I el va recollir un propietari d'un taller de recanvis d'automòbil, que li va trobar una pensió i el va contractar. Foix va viure quatre anys en aquella pensió, a la zona del carrer Pelai, malgrat que en dos anys el seu sou mensual al taller va passar de 1.500 pessetes a 10.000. A la pensió hi dinava i hi sopava i només li permetien dutxar-se tres cops per setmana.

La infància a Rocafort és una peça clau al llibre. Els records de l'ensenyament a l'escola del poble, on almenys el catecisme l'aprenien en català. O la mare, que només parlava català però que no el sabia escriure i, tot i això, es llevava a les quatre de la matinada per escriure cartes al fill des del primer dia que va marxar del poble. La foto de la portada és un penell cobert de gebre. La imatge la va prendre el mateix periodista al camp d'un cosí seu a Rocafort. Foix encara fa un cop d'ull als terrenys agrícoles del poble.

Foix evoca que de jove, quan anaven a collir olives, cantaven sempre, molt. Cançons populars que encara avui hi ha gent que canta però de les quals no saben ni qui és l'autor.