Hem descobert l’existència d’uns hotels particulars que hi ha a Tòquio, els Book and Bed. Hi trobem des de les clàssiques habitacions nínxol fins a d’altres de normals. També hi ha la possibilitat de llogar els nínxols per hores, per descansar. És una mena d’hotel temàtic sobre el llibre. Tot és ple de llibres. Les habitacions nínxol tenen l’accés a través d’espais practicats en prestatgeries gegants. Les habitacions normals tenen llits fets amb somiers a base de llibres. Tots els hotels del món tenen llibres a disposició dels clients. La novetat dels japonesos és que t’ofereixen una biblioteca sencera. Milers de volums en japonès i en anglès. Tot plegat, des de casa nostra, ho veus i, d’entrada, et poses tou i sentimental: és una mena de catacumba plena de llibres, una cova fabricada amb llibres, potser on tots els lletraferits voldríem ser enterrats. Després ho rumies una mica millor i et poses apocalíptic: no. Això no és bo perquè indica que, si més no per als japonesos, el llibre ja s’ha convertit en això, en alguna cosa especial amb la qual fer un hotel temàtic. Algú pot dir: és que no tenen espai a casa i si volen llegir amb calma, poden fer-ho aquí. No n’estem segurs. La xarxa de biblioteques públiques del Japó deu ser de les millors del món.
Hotels de l’amor llibresc
Els hotels de l’amor van néixer davant la impossibilitat física de les parelles per tenir relacions sexuals. A casa no hi havia espai i a més, era minúscula i hi havia els nens i els avis. Per postres, els dos cònjuges treballaven a dos-cents quilòmetres de distància. Solució? Tren bala, trobar-se en un punt intermedi i aprofitar l’hora de dinar per cardar a l’hotel de l’amor. Tant de bo passés el mateix amb els llibres.
En qualsevol cas, les tarifes més econòmiques permeten donar-hi un cop d’ull sense deixar-hi un ronyó: un dels nínxols entaforats entre els llibres costa entre 30 i 40 euros per nit. Si s’hi vol anar a llegir sense dormir, te’n cobren 14. Tal com estan els preus, segur que molts hi aniran a dormir encara que no tinguin punyeteres ganes de llegir. I sí, potser per casualitat, un d’aquests acabarà agafant un llibre. A veure si en el fons és una tàctica maquiavèl·lica de l’estat japonès per augmentar el nivell de lectura. Ja ho podem anar copiant.
