L’ESCUMA DE LES LLETRES
LLUÍS A. BAULENAS

Llibres oportuns, no pas oportunistes

UN DELS PERIODISTES, MATÍAS NÉSPOLO, DIU QUE “S’HA DE SER MOLT HIPÒCRITA PER NEGAR QUE EL PROCÉS SORGEIX DE MANERA ESPONTÀNIA”. / PERE VIRGILI Zoom

ELS ESTRANYS

Aquest dijous va presentar-se a la Llibreria Ona de Barcelona Els estranys (Bearn, 2014), de Carles Domènec i Sebastià Bennasar. Ens explica el punt de vista d’onze corresponsals estrangers davant el procés sobiranista de Catalunya. Per què és un llibre oportú i no pas oportunista? Molt fàcil, perquè aporta un valor afegit. Un llibre oportunista és el que es fa quan l’exdona d’un president de França s’enfada i es vol venjar, o quan un jugador del Barça, posem per cas, brasiler, cedeix el seu nom i, se suposa, la seva ploma, perquè se’n facin biografies (encara que tot just passi dels vint) o novel·les gràfiques. Fins ara, la consideració estricta que el que passa a Catalunya és un afer intern, reduïa l’interès dels grans mitjans internacionals, sobretot els europeus, a demanar informació i articles d’opinió als seus corresponsals importants a Espanya, la majoria dels quals, per raons lògiques, estan situats a Madrid. També, per raons lògiques -tot i que no del tot acceptables-, aquests corresponsals han tendit a oferir el punt de vista de la premsa i els poders fàctics madrilenys.

EL PROCÉS, COM LA TÒNICA

El llibre de Bennasar i Domènec ens descobreix els altres corresponsals. Recull en forma d’entrevista el punt de vista d’onze periodistes estrangers residents a Catalunya. I quina diferència! Són Claudia Cucchiarato i Paola Grieco (italianes), Francis Matéo i Henry de Laguérie (francesos), Martin Tonner i Thomas Vihelm (danesos), Kristina Nastopkaite (lituana), Kim Bradley (nord-americana), Julia Macher (alemanya), Matías Néspolo (argentí) i Marina Dimitrova (búlgara). No els demanem complicitats (tot i que hi tindríem dret, vist l’espectacle mediàtic dels mitjans madrilenys), només una mica de ganes de mirar-s’ho a peu de carrer, no com els seus col·legues establerts a Madrid o els arribats a fer la transmissió com si s’haguessin desplaçat per cobrir un gran premi de Fórmula 1. Aquests entrevistats viuen a casa nostra. I, esclar, sempre passa igual, és com aquell anunci antic de la tònica Schweppes que et deia que quan la tastaves ja no la deixaves. Amb el procés català és el mateix: quan el tastes, ja no el deixes. Un dels periodistes entrevistats, Matías Néspolo, col·laborador habitual d’ El Mundo, diu: “S’ha de ser molt hipòcrita per negar que el procés sorgeix de manera espontània”. És obvi que afirmacions així no es poden fer si no t’hi trobes, si no ho vius. Els estranys és una aportació diferent i necessària perquè, a part de fer-nos conèixer periodistes interessats per les relacions entre Catalunya i Espanya, ens mostra com cadascun dels entrevistats s’hi acosta d’una manera particular, a partir de l’imaginari propi de cada país. I tal com van manifestar els autors amb tota la raó, el llibre acaba per ser en realitat una reflexió sobre quin és el periodisme d’avui en dia.