UN TAST DE CATALÀ

Llegir és tan complex o més que escriure

Amb la frase del títol no vull dir que llegir sigui més complex que escriure. Només vull deixar clar que no és gens fàcil, i que si molts troben més difícil escriure és perquè els errors de lectura passen més desapercebuts -queden més en la intimitat- que els d’escriptura. La construcció tan (...) o més només pretén, doncs, donar èmfasi a la igualtat.

Però si avui vull parlar d’aquesta construcció, és perquè planteja uns dubtes que, per fi, la gramàtica de l’IEC (GLC) esvaeix. ¿És igual de correcte i genuí tant o més complex i tan complex o més? I, en cas que ho sigui, ¿no hauríem d’escriure tan en tots dos casos?

La GLC confirma el que ja deia Albert Jané i aquí vam apuntar en un tast previ. 1) Que l’el·lipsi (la no repetició) tant pot afectar el primer com el segon constituent de la coordinació. (I, de fet, al Fabra i al DIEC2 hi ha més dos o més X que dos X o més.) 2) Que quan el tan(t) no té al darrere el terme que modifica, pren la forma ta nt amb independència de quin sigui l’element elidit. Bé, per ser exactes, això últim ho deixa clar Jané i només ho podem inferir dels exemples (pàg. 982, 987) que trobem a la GLC.

En teoria, doncs, també seria correcte escriure més complex o tant, però aquesta construcció no la fem servir, i resulta molt estranya, perquè en aquesta mena d’expressions de valor aproximatiu -i això sí que ho explicita la GLC-“el nombre menor precedeix obligatòriament el major”. I encara que tan(t) i més no siguin nombres sí que són quantitatius, i tan(t) és el menor.

Però la frase del títol conté una altra llicència: tan complex demana com i no pas que. És la que trobem a “Va patir abans, durant i després de la guerra”: durant no demana de. És la llicència que permet que elements coordinats que no seleccionen el mateix complement tinguin com a únic complement el de l’element final. Filant massa prim es va arribar a dir que els catalans havíem de pujar al tren i baixar-ne, la GLC deixa clar que poden pujar i baixar del tren.