XAVIER CERVANTES

Lladres de bancs amb consciència de classe

Un dels personatges de La banda de los postizos diu: "Assaltarem bancs. Als burgesos els fa més por que els prenguin els calés que no pas que corri la sang". Aquesta consigna amb reflexió incorporada descriu el tarannà d'uns lladres especialitzats a buidar bancs a París als anys 80. No són ni criminals sofisticats ni delinqüents embrutits pels baixos fons, sinó una mena de bandolers urbans que roben sense fer mal als clients dels bancs.

Així els presenten el guió de David B. i els dibuixos d'Hervé Tanquerelle. El primer estructura la història cop a cop, fents salts en el temps, i destacant els punts en comú de vuit personatges ben diferents. De fet, el que els uneix és la preparació i l'execució dels cops. O si més no, això és el que mostra DaviB., que deixa en fora de camp la vida íntima dels lladres. Tanquerelle completa el retrat dibuixant un París gairebé desaparegut on res no és ni blanc ni negre i on la fidelitat és assetjada per la traïció i la delació.

La història de la banda, des dels dies de glòria fins a l'estranya decadència, té com a contrapunt els tripijocs d'uns policies corruptes que troben que la vida de l'atracador és més gratificant econòmicament que la del servidor de la llei. És a dir, David B. tria un bàndol i no pot evitar certa nostàlgia.